elPeriódico.com

Més informació

• 'Stone', el pes de les pretensions
• Èpica i màgia amb mussols Ga'Hoole
• 'Los seductores', com un 'déjà vu'
• 'Estrellas que alcanzar', els fills robats
• Matt Reeves: «Volia fer 'Los 400 golpes' amb vampirs»
• 'Déjame entrar', una moderna història de vampirs
• 'Déjame entrar', l'excel·lent versió d'un jove clàssic del terror suec

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 124 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 22 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Pau Freixas
**
Estrena: 22 d'octubre
Eva Santolaria, Alex Brendemühl, Emma Suárez, Lluís Homar, Ferran Rull, Joan Sorribes, Mireia Vilapuig
Espanya
105 minuts

Pau Freixas, l'anterior llargmetratge del qual, titulat Cámara oscura -un relat de misteri ambientat en un vell i rovellat vaixell mercant-, té escassa relació amb Herois, ha abocat en aquest film alguns dels seus records i experiències d'infància, i de l'època estival, comptant amb el suport d'un guionista, dramaturg i realitzador, Albert Espinosa, que també ha edificat tota la seva obra a partir d'aquestes experiències d'infància. Per a tots dos, Freixas i Espinosa, el que explica Herois té molt de rememoració i de reivindicació, com si volguessin dir-nos, pla a pla, que les coses més importants en l'existència de cadascú es forgen sempre en l'edat escolar, quan els amics, els estius i els somnis idealitzats conformen l'essència del nostre caràcter.

Aquesta és la teoria, sincera i un punt entranyable. Però en la pràctica, el treball de Freixas tendeix a una èpica bastant molesta, sobretot en la magnificació del més petit detall amb una música grandiloqüent que espatlla, precisament, la frescor i espontaneïtat buscades. Alguns moments reveladors per als cinc nens protagonistes, el particular club dels cinc de Freixas i Espinosa, se'n van en orris per culpa de l'obsessió per subratllar-ho tot amb una música que converteix el relat en emfàtic quan hauria de ser íntim.

Pot ser que hi hagi més coses d'Espinosa (Planta 4ª i Tu vida en 65 minutos com a guionista, No me pidas que te bese, porque te besaré com a director) en aquesta mena de revisitació madura de la popular sèrie televisiva dels anys setanta Verano azul. Freixas ha abusat en excés del to ensucrat buscant aquella sensació de grandesa emocional que de vegades només s'aconsegueix amb els petits detalls.