elPeriódico.com

Més informació

• 'Herois' records d'un estiu
• 'Stone', el pes de les pretensions
• 'Los seductores', com un 'déjà vu'
• 'Estrellas que alcanzar', els fills robats
• Matt Reeves: «Volia fer 'Los 400 golpes' amb vampirs»
• 'Déjame entrar', una moderna història de vampirs
• 'Déjame entrar', l'excel·lent versió d'un jove clàssic del terror suec

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 124 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 22 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Zack Snyder
**
Estrena: 22 d'octubre
Veus originals: Jim Sturgess, Helen Mirren, Sam Neill
Títol original: 'Legend of the guardians'
EUA
90 minuts

Tot i que es tracta d'una pel·lícula d'animació en 3D amb mussols com a únics protagonistes, Ga'Hoole: la leyenda de los guardianes porta el segell del seu director, Zack Snyder: les imatges semicongelades i els ralentís excessius ja utilitzats en les seves dues adaptacions de grans còmics, 300, segons la novel·la gràfica de Frank Miller, i Watchmen, segons la meditació sarcasticocrepuscular d'Alan Moore i Dave Gibbons sobre el temari superheroic, tornen a aparèixer aquí encara que no vinguin a tomb de res. És la firma del director, encara que aquesta llegenda de mussols guardians i mussols perversos tingui molt poc d'obra personal o d'encàrrec satisfactori.

L'expressivitat d'un mussol és de sobres coneguda: si per alguna cosa es caracteritzen aquestes peculiars aus és, precisament, per la seva marcada inexpressivitat. Construir tota una pel·lícula a partir d'aquesta idea és una tasca àrdua que, em temo, ni els mestres del cartoon curt i de les pel·lícules de dibuixos animats, des de Walt Disney fins a Hayao Miyazaki passant per Tex Avery, John Lasseter o Brad Bird, podrien superar bé. A Snyder i els seus col·laboradors en matèria tecnològica els falta prestància per dotar d'autèntica emoció i versemblança digital les aventures d'una sèrie d'incauts mussols capturats pels denominats mussols purs i rescatats pels guardians del títol.

Snyder invoca el to èpic de la seva ampul·losa versió de 300, tot i que pensant en públics menys adults i rebaixant la violència sàdica, i també recorre a la fantasia domèstica, el to màgic i els recursos còmics. El resultat és una barreja bastant insatisfactòria i una altra pel·lícula d'animació indeterminada, ja que no se sap del cert a quin tipus de públic va adreçada.