elPeriódico.com

-Prové del camp dels efectes especials, però en la seva pel·lícula l'essencial és la relació entre la parella protagonista.

Gareth Edwards, a Sitges.

Més informació

• Matt Reeves l'encerta amb el 'remake' de 'Deixa'm entrar'

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 55 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 16 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

-A l'escola de cine, vaig descobrir que era una feina que consistia a escridassar la gent… I jo no sóc aquesta mena de persona. Em vaig desviar cap als efectes per adquirir ofici en l'art d'explicar una història. I gràcies a ells he après a fer la feina de moltes persones.

-La seva pel·lícula és una barreja d'història d'amor a l'estil del cine indie amb catàstrofe alienígena.

-Jo m'assec al cine i, sense voler, m'imagino àliens. Vaig anar a veure Entre copes i em va agradar, però pensava: ¿no hauria estat genial que un alienígena aparegués entre les vinyes? Es poden fer tota mena de films amb extraterrestres, però quasi en tots els que veiem hi ha explosions i gent cridant i corrent. ¿No podem anar una mica més enllà?

-¿Reconeix la influència de Monstruoso?

-Quan vaig començar a idear aquesta pel·lícula li vaig dir a un amic: «Serà una barreja d'El projecte de la bruixa de Blair amb La guerra dels mons». Al cap de dos mesos de treballar, va aparèixer el tràiler de Monstruoso. Els meus amics me l'enviaven amb una mena de satisfacció maliciosa.

-Els monstres del títol no són necessàriament els àliens.

-Era la meva intenció. No crec en dolents i bons. Els col·legues em diuen, «¡Gareth, no hi ha monstres a la teva pel·lícula!». I jo contesto: «Teniu raó; només són àliens incompresos».