elPeriódico.com

Sense ser de terror ni estrictament fantàstica, Herois, la nova pel·lícula del director català Pau Freixas (Barcelona, 1973) encaixa en la programació del festival de Sitges al reviure l'esperit de les pel·lícules fantàstiques --o subtilment connectades amb el gènere-- més emblemàtiques de la dècada dels 80. Programada en el festival en sessió especial fora de concurs, Herois connecta directament amb un clàssic com Els Goonies (1985), pel·lícula que va marcar a la generació de Freixas i no ha deixat d'il·lusionar i divertir a les posteriors.

Pau Freixas (segon per l'esquerra, a dalt) i els actors i actrius de la pel·lícula {'Herois}', posen per als mitjans aquest matí durant la presentació en el festival de Sitges 2010. ANDREU DALMAU | {EFE}

Generació Goonies

Com aquella pel·lícula de Richard Donner, Herois gira al voltant d'aventures d'un grup de xavals, compta amb personatges escrits amb amor (el guió d'Herois l'han escrit a mitges Freixas i Albert Espinosa) i té un sentit de l'aventura decididament blanc, sense maldat. Té l'esperit dels Goonies, i encara s'hi acosta més a l'estar ambientada --en part-- en els gloriosos 80, dècada que el director i Espinosa recorden amb palpable admiració i nostàlgia.

Descrita per Freixas, que ja havia presentat en el festival de Sitges la seva anterior Cámara oscura (2003), com “un viatge emotiu i personal”, Herois succeeix en dues èpoques. A l'estiu de 1984, unes vacances inoblidables per a un grup d'amics d'11 anys.

I en l'actualitat, quan dos d'ells (encarnats en aquesta etapa adulta per Eva Santolaria i Àlex Brendemühl) tornen a trobar-se i es pregunten què queda en ells dels xavals que van ser: “Herois fa que ens plantegem si som qui volíem ser de petits", explica Santolaria. Premi del públic al Festival de Màlaga, Herois, serveix d'una forma delicada, sense carregar les tintes en l'aspecte sentimental ni perdre de vista l'humor, una reflexió sobre fer-se grans i saber tornar al passat a buscar respostes.