elPeriódico.com

Més informació

• 'La verdad de Soraya M.', predicar als conversos
• 'Louise-Michel' una comèdia estrambòtica
• 'La otra hija', banal relat terrorífic
• 'Di Di Hollywood', història poc innovadora
• David Fincher: «Vaig deixar Facebook al final del rodatge»
• 'La red social', la revenja dels novells
• La polèmica història del creador de Facebook

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 124 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 15 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Agustí Villaronga
****
Estrena 15 d'octubre ¿ Nora Navas, Francesc Colomer, Roger Casamajor, Marina Comas, Laia Marull, Sergi López
Catalunya
108 minuts

Fins ara, el cine espanyol ha donat voltes amb obstinació dement al voltant de la guerra civil. No obstant, poques han estat fins ara les conclusions d'abast sobre l'esdeveniment més salvatge de la història recent d'Espanya. Sobre el paper, Pa negre és una aproximació més als traumàtics efectes del conflicte. Però no és una més, sinó una altra.

La violència sempre ha jugat un paper essencial en el cine d'Agustí Villaronga. El món de Pa negre també hi està submergit: la repressió, les detencions i els assassinats que castiguen un poblet català en la postguerra emmarquen un relat en què la increïble riquesa atmosfèrica queda establerta des de l'aclaparadora seqüència inicial: un home condueix un carro de cavalls pel bosc quan és atacat i assassinat per una figura emmascarada gairebé monstruosa. Després el cos és llançat a l'interior del vehicle, on el fill del mort s'oculta terroritzat, i cavall i carro cauen per un barranc.

El que passa després d'això és, en el fons, una història de fantasmes i fantasies infantils, el procés a través del qual un nen configura la seva consciència -i descobreix que tots portem a dins un monstre- en un paisatge moralment devastat. Emparentant-se amb obres com El espíritu de la colmena, El espinazo del diablo i El laberinto del fauno, Pa negre se situa en un territori gairebé mític, contaminat de secrets i mentides, i de les fosques llegendes que corren pel poble i amb les quals els més petits s'atemoreixen mútuament. Per moments Villaronga es mostra com un narrador una mica caòtic: succeeixen massa coses a la vegada que, afortunadament, no arriben a distreure'ns de les inquietants qüestions que Villaronga planteja sobre la decència humana.