elPeriódico.com

¿Creuen possible ajuntar Buscando un beso a medianoche amb La guerra dels mons i que el resultat de l'híbrid sigui més que satisfactori? La resposta està en Monsters, opera prima del realitzador britànic Gareth Edwards, que ahir es va projectar en la secció oficial a concurs amb una encesa polarització entre crítica i públic. ¿Una cursileria sense monstres per mossegar? Potser sí. ¿Una història romàntica de deliciós aire indie amb monstres al fons? Potser també. El que escriu això s'afilia incondicionalment a la segona opció: Monsters és, per damunt de tot, una emotiva història d'amor d'una parella jove que es troba en una situació límit, la d'intentar sobreviure en una zona, a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, infectada per una invasió extraterrestre.

Més informació

• 'Buried', de Rodrigo Cortés, conquista el Méliès d'Or
• Desfasament a la sèrbia

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 104 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 15 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Monsters no és estrictament una pel·lícula de monstres. En veritat, el títol fa més al·lusió a la condició monstruosa del gènere humà -la violència militarista, la por a tot el que és estrany, la corrupció en general- que no pas als pops gegants fosforescents d'origen alienígena que apareixen en pantalla. No és una tesi certament gaire elaborada, però la verdadera gràcia de Monsters està en la relació sentimental que de mica en mica es va forjant en la carismàtica parella protagonista. Tot això trufat amb estupendes imatges de devastació i un cert aire de melancolia que remet al millor Winterbottom.

GRAN MELODRAMA ERÒTIC / La secció oficial ens va deixar ahir una autèntica joia asiàtica i una pedrota de bijuteria barata. La joia, The housemaid, del coreà Im Sang-soo: un elegant, estilitzat melodrama eròtic que revisa un clàssic de culte coreà del 1960. Una jove mainadera s'enrotlla amb l'amo de la casa on treballa i es queda embarassada, fet que derivarà en una irresistible, gairebé aterridora, successió de maldats per part de les dones de la casa. The housemaid és un film exquisit, bellament filmat, amb un toc clàssic i una prestància realment magnífiques. Una de les grans pel·lícules d'aquest Sitges-2010. No descartem el seu triomf final.

I la pedrota de bijuteria: We are the night, de l'alemany Dennis Gansel (L'onada), o una espècie de Sexe a Nova York amb suggerents vampires d'inclinació lèsbica en un Berlín en rave perpètua. Possiblement, la pel·lícula més hortera de tot el festival d'aquest any.