Informació publicada en la página 124 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 15 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Diana Díaz no és un nom adequat per triomfar a Hollywood, encara que allà agradin tant les actrius i els actors llatins, i per això el bregat i estrateg mànager que encarna Peter Coyote decideix que a partir d'aquest moment es dirà, simplement, Di Di. I Di Di acaba triomfant als Estats Units, primer com a model publicitària i després com a estrella de la pantalla. Però, és clar, les estrelles pateixen, i el que li espera a Di Di no és un camí de roses: àrdues sessions de fotografia, rodatges complicats, històries sentimentals truncades, una relació impostada amb el seu company de repartiment homosexual, la ruptura amb la millor amiga de sempre i la depressió.
Res del que explica Di Di Hollywood és nou. De fet, la pel·lícula és el reciclatge de la història més vella del món pel que fa a la fama. La seva font d'inspiració podria ser Ha nascut una estrella, per exemple, o qualsevol altre relat sobre l'ascensió i caiguda d'una actriu, una cantant o una ballarina. Bigas Luna imposa en tot cas aquella espècie de realisme brut que l'ha caracteritzat des dels temps de Jamón, jamón i Huevos de oro: sap filmar la part superficial i hortera més bé que ningú.
Però això no és suficient. Potser ho era a Yo soy la Juani -primera part d'una trilogia sobre noies d'extraradi que trenquen amb tot per triomfar com a artistes de l'espectacle-, de la qual Di Di Hollywood és la segona entrega. Trilogia amb motius similars però personatges i actrius diferents. Di Di és Elsa Pataky, que està més estandarditzada que la debutant protagonista de Yo soy la Juani, Verónica Echegui; per aquí el relat perd força i frescor. Tot el film gira al voltant d'ella, cosa que acaba sent més un llast que una virtut.