elPeriódico.com

El festival de Sitges no seria el mateix sense la pel·lícula polèmica de rigor. Una edició mai seria rodona si en la seva programació no hi hagués una cinta extremadament malalta o violenta que desperti amors i odis a parts iguals i estimuli una divertida rumorologia sobre espectadors que fugen de la sala o es desmaien. Doncs bé, si en altres edicions van fer soroll pel·lícules com les franceses À l'intérieur (2007) i Martyrs (2008), aquest any li toca a una proposta encara més recargolada.

Radicalisme a la sèrbia 8 El director d''A serbian film', Srdjan Spasojevic, ahir a Sitges. DIEGO CALDERÓN

Radicalisme a la sèrbia 8 El director d''A serbian film', Srdjan Spasojevic, ahir a Sitges. DIEGO CALDERÓN

Més informació

• 'Buried', de Rodrigo Cortés, conquista el Méliès d'Or
• 'Monsters' i 'The housemaid' fan brillar la secció oficial

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 104 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 15 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Es tracta d'A serbian film, producció sèrbia que no només pot ofendre l'espectador, sinó que ha estat concebuda amb aquesta finalitat encara que el seu director, el debutant Srdjan Spasojevic (Belgrad, 1976), s'entesti a atorgar-li un significat molt més transcendent: «És un film fet instintivament, emocionalment i honestament. Volia combinar el cine de gènere amb les meves emocions més profundes sobre dues dècades de terror a Sèrbia i expressar aquestes emocions perquè no fossin oblidades. Era una espècie de catarsi», assegura en conversa amb aquest diari.

Les pitjors atrocitats

El director defensa el seu «desig de fer front a aquells dimonis a través de la pel·lícula». Però s'han de fer grans esforços per trobar a A serbian film, centrada en un actor porno retirat que torna a la feina, una llavor real i no veure-la com el que és: una cinta de terror que mostra amb gran detall les pitjors atrocitats imaginables i inimaginables.

¿N'hi ha per tant? No i sí. No, perquè hi ha pel·lícules tan malaltes com A serbian film. I sí, perquè sobrepassa els límits amb un realisme, una sequedat i una absència d'humor que la fan ser escandalosament incòmoda. Després d'una llarga i realista presentació de personatges, A serbian film s'endinsa en la falsa snuff movie (pel·lícula de violència real) i serveix un catàleg de vexacions -pallisses, tortures, violacions- del qual no se salven ni els nens: l'escena més repugnant és la violació d'un nadó. De totes maneres, com passa amb el cine més extrem, A serbian film pot provocar dues coses diferents. Pertorbarà molts espectadors, però algú pensarà que de tan excessiva, de tan passada, acaba deixant de ser eficaç. La polèmica està servida.