Després del temporal dels dies precedents, ahir es va fer la calma al festival de Sitges. Una calma, no obstant, estranya. De cop i volta, va desaparèixer tot: el públic, els convidats, els artistes. Tant silenci sobtat va deixar la jornada impregnada d'una certa sensació d'irrealitat, rematada amb el desconcert que van causar les estranyes pel·lícules que van ser projectades ahir en la secció oficial a competició: la ucraïnesa My joy, de Serguei Loznitsa, i la turco-búlgara Kosmos, de Reha Erdem. Dos films extrems i arriscats, vinculats al gènere fantàstic a un nivell més simbòlic que orgànic, però que, en qualsevol cas, van elevar el nivell del concurs, especialment l'estremidor relat de terror social presentat per Loznitsa.
PREMI A LA LLEGENDA 3 El productor i director Roger Corman i la seva dona, Julie, van rebre ahir a la nit el premi María Honorífica per la seva carrera. diego calderón
Informació publicada en la página 55 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 14 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
My joy és una complexa road movie al cor de les tenebres del poble rus. Vam viatjar amb el conductor d'una desballestada camioneta de repartiment que recorre carreteres secundàries de la Rússia profunda i que, després de perdre's pel camí, acabarà al cor de les entranyes del terror: les d'un país sense situació al mapa i desemparat, ple de llops humans i morts vivents. Parlem metafòricament, per descomptat, però el nivell de cruesa, horror i atrocitat que destil·len tots i cada un dels personatges que desfilen pel relat (putetes adolescents, policies venuts, militars estúpids, vilatans salvatges) és simplement esfereïdor. Terror pur.
L'enigmàtica seqüència inicial del film My joy ja ens revela per on van els trets: un home és llançat a l'interior d'una fossa i enterrat sota tones de ciment sense cap tipus d'explicacions. No se sap mai qui és aquell home, ni per quin motiu és allà. Loznitsa no explica res: com a magnífic documentalista que és, deixa que la càmera observi amb parsimònia naturalista, per relatar la devastació moral i humana d'un país que va a la deriva, víctima encara del pes de la seva història recent.
ABSTRACCIÓ POÈTICA / Kosmos tampoc es pot classificar com a film fantàstic, però juga amb el gènere a través de l'abstracció poètica i, sobretot, la singular naturalesa del seu protacgonista: un lladre, Kosmos, que arriba a un poble situat a la frontera entre Turquia i Rússia, on s'estan duent a terme unes maniobres militars, i torna la vida a un nen que s'havia ofegat. El tipus és raríssim, entre excèntric, retardat, psicosocial i xaman miraculós, que ofereix als habitants del poble extravagants xerrades sobre la vida, Déu i l'univers, i es comunica amb la noia a qui estima (clavadeta a Charlotte Gainsbourg) mitjançant lladrucs.
A estones fascinant, a estones irritant, Kosmos és una estranya faula sobre la llibertat, sobre la relativització de les normes socials, en aquests colèrics temps. El film de Reha Erdem destil·la una càrrega poètica i simbòlica tan gran que a aquest cronista li va costar déu n'hi do metabolitzar-la.
 |
 |
 |
 |
 |
