-La seva tornada al terror es distingeix de Saw per l'escassetat
James Wan, a Sitges.
Informació publicada en la página 63 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 13 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
d'hemoglobina.
-Volia demostrar a la gent que era capaç de fer una cosa diferent. Les pel·lícules que realment em fan por no tenen sang i violència: El sexto sentido, Los otros… Un nen al fons del passadís. Només una cosa així ja pot ser terrorífica.
-Bé, la pel·lícula comença sent subtil, després surt de mare…
-Suposo que aquest és el meu toc personal. ¿Per què hauria de fer una altra pel·lícula de cases encantades sense aportar alguna cosa pròpia? No recordo cap altra pel·lícula on aparegui un dimoni pintant-se els llavis; estic orgullós d'aquest moment.
-¿Va estudiar el cine de terror de finals dels 70, principis dels 80?
-El toc setanter ve del meu amor pel primer Spielberg, sobretot per Tiburón. I també m'encanta L'exorcista; aquella serietat amb què William Friedkin explica una història que és, en realitat, tan tonta.
-¿Va fitxar Barbara Hershey per ser l'heroïna de L'ens?
-No, no. Ara revelaré un secret. La meva pel·lícula favorita de Barbara Hershey és Eternamente amigas, amb ella i Bette Midler. No m'he atrevit mai a dir-l'hi.
-Una curiositat: ¿ha vist El orfanato?
-No, no l'he vist. Sé que tracta el mateix tema; potser per això no l'he vist. Miro d'evitar els films contemporanis per dos motius: no vull que m'influeixin o, bé, que em desanimin (rialles).
 |
 |
 |
 |
 |
