Luis Berdejo (Sant Sebastià, 1975) es va cansar d'esperar a Espanya i va decidir provar sort a Hollywood. Bona decisió, sí senyor: de seguida li va arribar el guió de La otra hija, adaptació d'un relat curt de John Connolly. Ahir feia just un any que Berdejo va acabar el rodatge del film, protagonitzat per l'estrella declinant Kevin Costner i la figura en potència Ivana Baquero (en el seu retorn al fantàstic després d'El laberinto del fauno), i que ahir va ser projectat en la secció oficial a competició sense gaires mostres d'entusiasme. La otra hija és una mica de tot i també de res: drama familiar, thriller sobrenatural amb casa encantada i, atenció, monster movie amb lletgíssimes criatures subterrànies, en què Berdejo ha oficiat, això sí, d'irreprotxable artesà.
Ivana Baquero, ahir a Sitges. DIEGO CALDERÓN
Informació publicada en la página 49 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 12 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
«Treballar a Hollywood ha sigut una experiència increïble. Com anar a una escola de cine i a més cobrant», afirma Berdejo, tipus sarcàstic de qui costa saber si parla seriosament o et pren el número. «Mentre els productors americans vegin que faran pasta amb la seva feina, ells et deixen fer», afirma el coguionista de [REC], felicíssim d'haver treballat amb Costner, de qui diu meravelles. «M'ha ajudat moltíssim. Pensar en ell és pensar en un heroi, així que m'agradava convertir-lo en un personatge vulnerable». En el film (que s'estrena aquest divendres), Costner és un escriptor divorciat de poc que es muda a una casa de camp amb els seus dos fills (Ivana Baquero i Gattlin Griffith), als quals els costa assumir l'absència materna. En aquest sentit, el millor de La otra hija és la seva condició de metàfora, bastant perversa, del despertar a la sexualitat en l'adolescència. «Ivana em deia de broma: 'La meva primera relació en una pel·lícula…¡ i ha de ser amb un monstre!». Ivana, al seu costat, somreia amb estudiada timidesa. «Sóc bastant poruga, sí, però m'agrada fer cine de terror. Ara el que m'agradaria fer és, això sí, una comèdia».
En la secció oficial també es va projectar ahir el film català 14 days with Victor, de Roman Parrado, pretensiós relat sobre el dolor físic i l'art com a redempció dels dolors de l'esperit. Un film-performance certament carregós, ple de frases del tipus «la teva infelicitat em pertany», «¿què és el dolor de la carn comparat amb la pau de l'ànima» o «no hi ha res més romàntic que un màrtir».
 |
 |
 |
 |
 |
