La família que menja carn fresca humana unida es manté unida. La pel·lícula mexicana Somos lo que hay, del debutant Jorge Michel Grau, va deixar l'Auditori de Sitges en estat de xoc, ja que relata, entre el realisme social i el terror, els torbadors avatars d'una família sense recursos econòmics que, després de la mort del progenitor, ha de seguir endavant caçant preses humanes i, per descomptat, cruspint-se-les. L'acostament de Grau al canibalisme és cru i naturalista en la mesura d'estudi sobre la desintegració de la família i, per extensió, de la canibalització d'una societat, la mexicana, en avançat estat de putrefacció moral, segons el seu director.
Informació publicada en la página 61 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 09 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
També dintre de la secció oficial a competició es va projectar ahir Confessions, un portentós exercici d'estil del director japonès Tetsuya Nakashima. Una professora de col·legi revela al mig d'una classe que l'accident que va patir la seva filla petita i que li va causar la mort va ser provocat per dos dels alumnes que hi ha a l'aula en aquell moment. Nakashima ofereix un fascinanant tractat sobre la venjança i la sociopatia de la joventut japonesa, i ho fa amb un depurat, gairebé quirúrgic, estil formal d'irresistible bellesa. El film va ser acomiadat amb una merescuda ovació. Aquest no va ser el cas d'A woman, a gun and a noodle shop, el desconcertant, possiblement innecessari, remake realitzat per Zhang Yiumou de l'opera prima dels germans Coen, Sang fàcil.
 |
 |
 |
 |
 |
