El director Guillem Morales (Barcelona, 1975) va observar un dia una noia que portava una bena als ulls. Intrigat, es va assabentar que acabava de ser operada de la vista i que, si volia tornar a veure-hi, no es podia treure la bena per cap motiu durant uns quants dies. «A partir d'aquesta idea, d'aquesta visió, vaig pensar que, encara que tingués els ulls embenats, la noia aprendria a veure-ho tot molt millor», explica Morales sobre el punt de partida de Los ojos de Julia, l'intens thriller psicològic amb derivacions al terror desaforat que va inaugurar ahir a la nit la 43a edició del festival de Sitges amb presència estel·lar de la protagonista, una radiant, sobrenatural Belén Rueda.
Una espectacular Belén Rueda, al festival de Sitges, ahir. diego calderón
Informació publicada en la página 104 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 08 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
En veritat, hi ha alguna cosa profunda, gairebé metafísica, en l'atrevida proposta que planteja Morales (El habitante incierto, 2004): no es tracta d'un thriller de terror dels habituals, amb una atractiva dona cega assetjada en la foscor per un terrorífic psicòpata, sinó d'un ambiciós estudi sobre la pèrdua i sobre els terrors de la ceguesa i la invisibilitat. Potser en això radica el principal problema d'un film de factura impecable i alimentat pel foc de les millors intencions: que estén la mà en massa direccions sense acabar de trobar mai el to just. A la història romàntica entre la protagonista (Rueda) i el seu marit (Lluís Homar) li sobra sentimentalisme còsmic. I quan Morales es deixa anar i es llança als braços del giallo més desbocat, afloren situacions més pròximes a l'esperpent que al terror (vegeu l'episodi de la nena a la casa del psicòpata, pur deliri chanante). Un film, en fi, bastant desconcertant, en la mesura que, analitzat per porcions, funciona la mar de bé, però que quan l'agafes en conjunt li sents cruixir les costures com si fos fusta vella. Certament, el giallo de Mario Bava o Dario Argento és un gènere molt complicat.
'El ORFANATO' / «Sóc un defensor del cine de gènere, i tota aquesta història està en un format de thriller, però crec que pots fer un thriller amb elements terrorífics i a la vegada parlar de la vida», sosté Morales, que és pur entusiasme davant el fet d'haver inaugurat Sitges amb la seva segona pel·lícula. «¡M'encanta el thriller!», exclama, gairebé crida, el xerraire realitzador català, que només aixeca cert mur defensiu quan se li pregunta sobre les possibles similituds entre el seu projecte i El orfanato, amb qui comparteix, a més de protagonista, productors (Rodar y Rodar i Guillermo del Toro), director de fotografia i, fonamentalment, la condició d'obra de gènere. «No he vist El orfanato», diu fent broma. «En realitat, Bayona i jo ens assemblem com un ou a una castanya. Així que en cap moment he pogut sentir pressió sobre expectatives o comparacions», sentencia.
Belén Rueda, meravellosa sota un vestit vermell que la feia semblar una hostessa de la TWA de la dècada dels 60 a punt de prendre un martini amb Don Draper, interpreta a Los ojos de Julia una dona jove, afectada per una malaltia que fa que perdi a poc a poc la vista, i que decideix investigar pel seu compte el suposat suïcidi de la seva germana. L'actriu va definir el film com «un viatge a la foscor i a l'infinit». La secció oficial es va posar en marxa amb la primera sorpresa positiva: Kaboom, de Greg Araki, és tot un deliri psicotrònic sobre un estudiant bisexual que acaba embolicat en una esbojarrada trama sobre sectes i ogives nuclears, i tot això amanit amb sexe fresquíssim i actors molt guapos.
 |
 |
 |
 |
 |
