Informació publicada en la página 120 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 08 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Com menys pretensions d'autor ha posat sobre la taula (el seu debut, Familia), millor li han sortit les coses a Fernando León de Aranoa. Tot i reconeixent un cert talent per introduir-se en l'existència de personatges en situació límit -l'atur a Los lunes al sol, la prostitució de Princesas-, les seves pel·lícules resulten impostades, en la perifèria dels verdaders sentiments. Passa el mateix amb Amador, un film que intenta combinar el seu discurs sobre els éssers més marginats, en aquest cas una immigrant que cuida un avi malalt, amb una posada en escena sobre el buit i el monòton pas del temps en connexió amb un determinat cine llatinoamericà recent. El resultat pot ser més arriscat, però no millor.
 |
 |
 |
 |
 |
