Amb la seva forma de fer cine va canviar per sempre Hollywood. Nascut a Filadèlfia fa 88 anys, el director Arthur Penn acabava de celebrar el seu aniversari quan la mort el va sorprendre de forma tranquil·la al seu apartament de Manhattan després de patir una aturada cardíaca, segons va confirmar a The New York Times el seu fill Mathew.
El director nord-americà, fotografiat durant una visita a Madrid l'any 2005. EFE / PACO CAMPOS
Germà del llegendari fotògraf Irving Penn, va ser candidat a l'Oscar tres vegades als seixanta, amb El milagro de Ana Sullivan, Bonnie and Clyde i El restaurante de Alicia, però la cobejada estatueta sempre se li va resistir. Tampoc va tenir sort als Globus d'Or, on va optar a un premi per Bonnie and Clyde però també es va quedar a la porta de l'èxit.
Potser el seu màxim reconeixement va ser haver aportat el seu granet de sorra en la transformació de la indústria del cine amb un tractament revolucionari del sexe i la violència en la cinta protagonitzada per Warren Beatty i Faye Dunaway, que es va emportar dos Oscars i que aviat tornarà a la gran pantalla amb una nova versió de Martin Scorcese interpretada per Hilary Duff i Kevin Zegers.
SEXE I REBEL·LIA / «Va portar a Hollywood la sensibilitat del cine d'art europeu dels 60 i va aplanar el camí per a una nova generació de directors que acabaven de sortir de les escoles de cine», va destacar ahir el seu amic Paul Schrader, per a qui clàssics dels 70 com Taxi Driver, de Martin Scorsese, o El Padrí, de Francis Ford Coppola, haurien estat «impensables» sense el camí mostrat per Bonnie and Clyde.
Aquell film, amb guió dels debutants Robert Benton i David Newman, es va concebre com un homenatge a l'estil rebel i trencador del millor del cine francès de la Nouvelle vague, amb François Truffaut i Jean-Luc Godard al capdavant. Fins llavors no s'havia vist mai a Hollywood una cinta amb la sexualitat i la violència tan explícites.
Interessat des de jove pel món de l'actuació i la interpretació, es va acostar al mètode de Stanislavski després d'estar uns anys estudiant a Perusa i Florència. Al tornar als EUA es va formar al mític Actors Studio de Nova York i a Los Angeles al costat de Michael Txèkhov, el deixeble rebel de Stanislavski.
Penn va iniciar la seva carrera com a director fent sèries dramàtiques per a la televisió als cinquanta, i va acabar fent el salt a la gran pantalla amb la pel·lícula El pistoler esquerrà, estrenada el 1958 i en què un llavors jove Paul Newman va fer una genial interpretació desmitificadora d'un altre llegendari bandit nord-americà del segle XIX, Billy el nen.
Més tard van arribar altres èxits com el western Petit gran home, en què va tornar a repetir amb Faye Dunaway, una de les seves actrius fetitxe, al costat de Dustin Hoffman. Els anys següents va dirigir Gene Hackman a La nit es mou i Marlon Brando i Jack Nicholson amb Missouri, i el seu últim treball va ser a la pel·lícula col·lectiva Lumière y compañía, estrenada el 1995.
Penn també serà recordat per assessorar John F. Kennedy en l'històric primer debat televisat als EUA -del qual aquesta setmana es van complir 50 anys-, en què es va enfrontar a Richard Nixon.
 |
 |
 |
 |
 |
