Des de Santiago de Compostel·la, on estic complint les meves obligacions de Director Titular i Artístic de la Real Filharmonía de Galícia, llegeixo a la premsa que la Junta Directiva del Barça ha decidit nomenar assessors esportius Rexach, Fusté i Migueli. Jo sóc culer de tota la vida. M'estimo el Barça. En llegir aquesta notícia m'alegro de veure que tres jugadors que han demostrat sobradament la seva devoció al club tindran ocasió d'escoltar i opinar sobre afers importants que afectin el club, però, sobretot, m'alegro que el president del Barça i els seus col·laboradors vulguin tenir a prop gent que potser no serien bons presidents o directius, però que de futbol i de l'entorn del futbol en saben un niu. És una estratègia antiga però provadamente eficaç comptar amb els que en saben més que tu per assessorar-te.
Informació publicada en la página 68 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 30 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
¡Quina diferència tan gran amb el Govern del meu país! Gairebé al mateix temps, llegeixo que el Govern de la Generalitat vol fer desaparèixer la Fundació per la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. ¿Què deu haver passat?, em pregunto. Sé de primera mà que la JONC ha estat en plena forma els darrers anys fent una gran tasca i per això la notícia em deixa perplex. Pregunto als meus amics si hi ha hagut cap problema. La seva resposta em deixa estupefacte. Em diuen que no ha passat res, que a la JONC tot va bé i que continua essent un referent per als músics del país, però que a l'empara d'un decret del Govern per aprimar l'administració pública, han decidit que la Fundació de la JONC deixi d'existir. Que l'Escola Superior de Música (ESMUC) l'absorbirà i la gestionarà.
Mentre penso que si volen aprimar l'Administració a tots se'ns acudirien algunes idees molt millors que aquesta, el meu astorament ja depassa els límits de la cortesia. ¿Com és possible que un projecte que s'ha guanyat a pols un sòlid prestigi musical, aquí i a fora, i que té el respecte de la professió gràcies a la seva independència, s'hagi d'acantonar, ara, en una sola escola, per bona que sigui?
Penso que per prendre una decisió tan important els responsables del Departament d'Educació deuen haver demanat consell i assessorament als prohoms del món musical català. Però resulta que no.
Honorable conseller Ernest Maragall, jo estimo el meu país i sento un gran respecte per les nostres institucions. Per això i per l'afecte que us tinc, he de dir-vos que la manera com heu portat aquest afer em consterna. Una decisió així és indignant que es prengui a corre-cuita i d'amagat de les persones i de les institucions musicals i educatives que han nodrit el projecte de la JONC. Espero que trobi la manera de rectificar.
Vull creure que entre tots trobarem la manera d'evitar una targeta vermella directa.
 |
 |
 |
 |
 |
