Aquest palmarès només seria satisfactori si hagués atorgat la Concha d'Or a Misterios de Lisboa en lloc de limitar-se a premiar-ne el director, el mestre Raoul Ruiz. És l'única gran pel·lícula presentada aquest any a competició, l'únic exemple de cine majúscul. Pot ser que la sensibilitat artística de jutges com Goran Paskaljevic, Pablo Trapero i Lucy Walker, tots ells cineastes de caire social, no connecti amb un melodrama èpic ambientat al segle XIX però, qualssevol que siguin els seus motius, el jurat li ha fet un flac favor a la imatge del certamen.
Informació publicada en la página 60 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 26 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Cada vegada que un festival no dóna els millors premis a les millors pel·lícules es desacredita una mica, i també es deprecia. El més greu, no obstant, no és pas això. El més greu és que, malgrat que està compost per pel·lícules mediocres -Neds, tan miserabilista; Elisa K, tan autoconscientment arty; Home for Christmas, tan dolenta- no és pas un palmarès especialment erràtic, perquè poca cosa més hi havia que fos premiable.
En la selecció hi van faltar pesos pesants, i alguns dels que sí que hi eren presents -Kawase, Sayles— no van estar a la seva altura. El festival, doncs, venia depreciat per endavant. Ara toca fer que recuperi el seu valor. José Luis Rebordinos, que n'assumirà la direcció el gener del 2011, té davant seu un interessantíssim desafiament.
 |
 |
 |
 |
 |
