Una mà pentina el vent des de la finestreta d'un cotxe. «¿T'agrada conduir?». José María de Orbe és el creatiu responsable de l'exitosa campanya publicitària de BMW. El 2006 va debutar com a director amb La línea recta, una pel·lícula gairebé sense trama sobre el dia a dia d'una repartidora de publicitat per les bústies. De Orbe (donostiarra de naixement i barceloní d'adopció) va tornar a la seva terra natal per rodar Aita (pare en eusquera), que ahir es va presentar en la secció oficial de de Sant Sebastià. La pel·lícula és un homenatge a la casa que De Orbe va heretar de la seva família i que data de l'edat mitjana. Un casalot que, al seu dia, va significar el poder i avui està buit.
José María de Orbe.
Informació publicada en la página 108 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 24 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Produïda per Lluís Miñarro, Aita és una proposta radical que s'emmarca dins del cine no explicatiu i que parteix d'un concepte artesanal i no industrial. El film té pocs diàlegs i els que hi ha no responen a un guió sinó a converses reals. Tampoc hi ha actors. El guarda de la casa, Luis Pescador, s'interpreta a si mateix, igual que el capellà del poble, Mikel Goenaga. Tots dos estan a la casa, observen la seva decadència, parlen de la vida i la mort, passa el temps...
Aita, que s'estrena el 15 d'octubre, «no té cap esperit competitiu» malgrat estar a Sant Sebastià. «L'èxit -explica el director- és haver-la fet». ¿I per què l'ha fet? «Per trobar l'essència de la casa», contesta.
 |
 |
 |
 |
 |
