-¿Quin coneixement tenia de les pràctiques dels caracaràs (caran-chos) abans de fer la pel·lícula?
JOSÉ LUIS ROCA
Tràiler de 'Carancho'.
Informació publicada en la página 107 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 24 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
-En realitat, un carancho és una au carronyera de Sud-amèrica. Des que la pel·lícula es va estrenar a l'Argentina, allà també es coneixen amb el nom de caranchos aquells advocats a qui als Estats Units anomenen ambulance chasers (perseguidors d'ambulàncies). Es presenten enmig d'un sinistre i es posen a repartir targetes a les víctimes o als seus parents, miren de fer negoci amb la desgràcia dels altres. Ara fins i tot hi ha un projecte de llei anticarancho per posar fre a aquestes pràctiques.
-¿Gràcies a la pel·lícula?
-Sí, és estimulant que a través de l'art es pugui canviar la societat. Carancho acaba funcionant com a denúncia social precisament perquè no ho pretén, sobretot és una història d'amor situada en un context de cine negre. Quan el públic s'adona que intentes sermonejar-lo, et rebutja.
-¿Quantes persones com el seu personatge s'ha trobat a la vida?
-¿Quants malparits? En conec molts. Però no vaig voler jutjar el personatge, perquè aquesta postura t'encotilla. Vaig mirar de ficar-me a la seva pell i trobar punts en comú.
-¿En va trobar?
-No em considero un sant, tinc les meves zones fosques i les visito de tant en tant. De totes maneres, els verdaders fills de puta no són conscients de ser-ho, per això resulten tan perjudicials.
-És el seu paper més físic, ¿no és així? Més visceral que intel·lectual.
-Animal, diria jo. Els caracaràs són ocells molt bonics però alhora són molt perillosos. Jo vaig voler actuar com un caracarà, resultar carismàtic i amenaçant alhora. De totes maneres, el meu personatge comença sent el depredador i acaba sent la presa. Dibuixar aquesta evolució no va ser fàcil. Gairebé acaba amb mi.
-¿A què es refereix?
-Interpretar certs personatges et pertorba. Recordo que un dia, en el rodatge d'una escena complicada, de sobte va baixar d'un cotxe una dona encantadora per demanar-me un autògraf, i jo estava tan ficat en l'escena que la vaig començar a escridassar. Al final va ser ella la que em va acabar enviant a la merda.
-Carancho s'ha definit com la unió entre el cine comercial, que encarna vostè, i el cine independent, que representa el director Pablo Trapero. ¿Què li sembla?
-Aquestes distincions em semblen molt simplistes. Carancho ha sigut la pel·lícula més vista de l'any a l'Argentina, ¿això vol dir que no és independent? No ho sé. Jo només diferencio entre pel·lícules bones i dolentes. He vist pel·lícules de gran pressupost que són molt intrèpides i també he vist cine d'autor horrorós. D'això n'hi ha molt.
 |
 |
 |
 |
 |
