La publicitat d'El gran Vázquez diu això: «Els ho prenia als rics per donar-s'ho a ell mateix». Manuel Vázquez (1930-1995), un dels grans il·lustradors de l'escola Bruguera, no tenia res de Robin Hood. A més a més de dibuixar com els àngels i crear personatges immortals com Anacleto, les germanes Gilda, la família Cebolleta i la família Churumbel, li gorrejava a tothom, defugia els seus molts creditors, tenia diverses dones i mantenia diverses famílies.
Informació publicada en la página 124 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 24 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
A Óscar Aibar i Santiago Segura, director i protagonista del film, els interessa més el Vázquez personatge que no pas el Vázquez dibuixant. El mateix autor va ajudar a consolidar encara més el seu mite de pícar i enemic número u del fisc amb una brillant sèrie autobiogràfica publicada en l'últim tram de la seva carrera, i sobre aquesta idea s'apuntala la pel·lícula. Segura es sent verdaderament còmode en la pell del personatge i realitza una de les seves composicions més matisades: per una vegada veiem el Segura actor abans que el Segura màscara.
Un dels èxits d'Aibar resideix en la recreació/restitució de la Barcelona dels anys 60 i tot l'univers Bruguera. Si les animacions d'alguns dels dibuixos de Vázquez no acaben de funcionar (l'efecte digital en un món cent per cent analògic, el de Bruguera), la descripció d'alguns episodis a l'editorial, les pugnes amb el gerent carca que encarna Álex Angulo, la relació de Vázquez amb l'altre gran autor de la casa, Francisco Ibañez (que dóna lloc a una emotiva seqüència final) i les aventures picaresques del protagonista conformen un atractiu tapís que ens retrotreu a una època superada, la dècada dels anys 60, durant el franquisme, i un art, el dels il·lustradors Bruguera, gens oblidat.
 |
 |
 |
 |
 |
