Feia molt temps que la parella Judith Colell i Jordi Cadena volien treballar plegats. Elisa K, una pel·lícula dividida en dues, ha estat l'oportunitat d'or per ajuntar els dos cineastes barcelonins, que tenen llenguatges diferents. El Festival de Sant Sebastià va acollir ahir la presentació de la cinta, que constata que el cine d'autor està viu i que la creativitat i el pressupost no tenen per què ser directament proporcionals.
Colell (amb vestit blanc), Clotet (a la seva dreta) i Cadena (amb ulleres de sol), amb la resta del repartiment del film. efe / JUAN HERRERO
Informació publicada en la página 71 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 22 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Basada en un llibre de Lolita Bosch, l'arriscada i valenta Elisa K narra una violació. Però no és una pel·lícula sobre una violació, sinó sobre el record, sobre la fragilitat humana, sobre la necessitat d'enfrontar-nos als nostres problemes. Elisa és una nena que pateix un abús per part d'un amic del seu pare. Els directors, amb bon criteri, no aprofundeixen en la morbositat de la violació (no se'n veu absolutament res). «Tant hi fa el que hagi passat. És un abús. Quan s'és una criatura, qualsevol situació violenta a nivell sexual és una violació en tota regla», va explicar Colell (53 dies d'hivern). La nena ho oblida i gira full. Anys més tard, és una jove universitària que estudia a l'estranger. Un dia, es prepara un cafè. I, de sobte, ho recorda.
Els 15 minuts següents de la pel·lícula posen els cabells de punta. Aina Clotet, que ja ens va encongir el cor a 53 dies d'hivern, interpreta un angoixant brot psicòtic. En paraules del carrer: el seu personatge es trenca. «Vaig posar la meva ànima en l'escena. La vaig realitzar després de mesos de preparació. Ha sigut un treball d'orfebreria», va assegurar l'actriu barcelonina, de 28 anys. El seu esforç s'hauria de veure recompensat en el palmarès del certamen donostiarra. Els directors van assegurar que l'actriu, efectivament, «es va deixar la pell» en una escena en què es despulla tant físicament com emocionalment.
VEU EN 'OFF' / Elisa K, que s'estrena aquest divendres a les sales, té una veu en off que no només narra els fets sinó que avança el que passarà a la pantalla. De fet, Jordi Cadena (Els passos perduts) va explicar que una de les coses que més el van impactar de la narració de Lolita Bosch va ser llegir la frase «d'aquí cinc minuts serà violada» (en referència a la protagonista). «Vaig pensar que portar aquella narració al cine seria tot un repte», va assegurar.
Una altra de les coses que fan d'Elisa K una pel·lícula diferent és que està dividida en dues parts molt marcades: la infància de la protagonista i la joventut. La primera està en blanc i negre; i la segona, en color. No és que el passat sigui fosc i el present lluminós, sinó que es tracta d'una elecció dels directors, cadascun dels quals se sent «més còmode» treballant amb un llenguatge cinematogràfic.
LA INFÀNCIA, LLOC SEGUR / Elisa K -que compta en el repartiment amb Clàudia Pons (Elisa nena), Lydia Zimmermann i Hans Richter en el paper dels pares- finalitza amb una mirada, que fa referència a com s'acaba el llibre de Lolita Bosch. «El que pensi Elisa és cosa seva. El que pensis tu, lector, és cosa teva. L'única cosa certa és que la infància ha de ser aquell lloc on sentir-se segur». H
 |
 |
 |
 |
 |
