elPeriódico.com

Pasqual Maragall ja és una estrella de cine. I com a tal té les seves excentricitats (en positiu). Aquí n'hi ha una: ahir va optar per passejar per la platja amb la seva néta en lloc de seure davant dels periodistes per parlar de Bicicleta, cullera, poma, un documental tendre, sincer, emotiu i valent que narra la lluita de l'expresident contra l'Alzheimer. La pel·lícula es va presentar ahir al Festival de Sant Sebastià i va arrencar tants aplaudiments com plors. Les llàgrimes, incloent-hi les de l'alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, no eren fruit de la pena sinó de l'emoció. El que es veu a la pantalla -una història de lluita, amistat i amor- és massa gran.

Maragall, mirant a la càmera, posa amb els seus familiars (la seva dona, Diana Garrigosa, a la seva dreta) i l'equip tècnic i artístic de 'Bicicleta, cullera, poma', ahir a Sant Sebastià. REUTERS / VINCENT WEST

El director de 'Bicicleta, cullera, poma', Carles Bosch, explica com anar el rodatge del documental sobre l'Alzheimer protagonitzat per Pasqual Maragall ACN

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 43 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 20 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Maragall va fer bé. Va disfrutar del sol donostiarra i de la seva encantadora néta i va deixar que l'autor de la pel·lícula, el veterà reporter Carles Bosch, i la seva dona, Diana Garrigosa, expliquessin a la premsa els detalls d'una cinta que s'estrenarà l'1 d'octubre i que parla, precisament, del dret a disfrutar de la vida. «Vull que aquesta pel·lícula sigui divertida», llança Maragall en el primer minut del film. Està cansat, afegeix, de la compassió, que el mirin amb cara de pena i li diguin «pobret». De pobret, res. Ell és un lluitador, una persona excepcional i un malalt rebel. Vol conduir, vol anar al seu despatx cada dia, vol ballar amb la seva dona, vol parlar anglès, vol escriure, vol escoltar Variacions Goldberg.

Maragall va fer possible els Jocs Olímpics, després l'Estatut, i ara vol vèncer l'Alzheimer, una malaltia que pateixen 25 milions de persones a tot el món i que ell considera que serà derrotada en un termini d'uns 20 anys. «Serà tard per a mi», reconeix a la pel·lícula. Però tant hi fa. La seva lluita servirà per a altres. L'expresident no vol ser una víctima sinó el motor d'una aventura científica contra rellotge. Una fundació internacional porta el seu nom i hi aniran a parar part dels beneficis obtinguts a les sales quan la pel·lícula s'estreni.

SORDESA CEREBRAL / «Viure, això és fotut. Tinc sordesa cerebral. ¿No em poden treure aquest tap del cervell, desencallar-lo com quan et netegen les orelles de cera?», reflexiona a Bicicleta, cullera, poma, títol que fa referència a tres paraules que els metges utilitzen per comprovar la capacitat de retenció.

Maragall està malalt, però està bé. Ahir, per exemple, a més de passejar amb la seva néta, també va caminar per Sant Sebastià amb José Ramón Recalde, exconseller basc i víctima d'ETA. «Té dies bons i dolents. Vol fer coses i segueix sent afectuós. Està inestable dintre de l'estabilitat», va admetre la seva dona, que va recalcar que Bicicleta, cullera, poma no és una pel·lícula sobre Maragall sinó sobre l'Alzheimer.

Sigui el que sigui, el documental toca el cor i demostra que viure envoltat d'una família que t'estima (els tres fills de l'expresident català ofereixen a la pel·lícula el seu punt de vista amb una naturalitat i una sinceritat aclaparadora) és més fàcil i millor que fer-ho sol.