L'actor i director Santiago Segura fa una pausa en el rodatge de la quarta entrega de Torrente per visitar dissabte el Festival de Cine de Sant Sebastià. De moment, Santiago Segura posa cara a El gran Vázquez, el pare d'Anacleto, Las Hermanas Gilda i la Familia Cebolleta. Estrella de Bruguera i morós professional. Penques i geni. "Sempre he tingut més carinyo als personatges que no guanyen al final", explica al Dominical. A continuació, oferim un extracte de l'entrevista que publica la revista de diumenge.
Santiago Segura, en el paper del dibuixant Manuel Vázquez en el film 'El gran Vázquez'.
Manuel Vázquez és el primer personatge real que interpreta. ¿Se sent estrany?
Més aviat, responsable. En qualsevol cas, és un projecte que em fa molta il·lusió. No és com si interpretés sant Joan de la Creu. Vázquez era un ídol per a mi.
Va tenir 11 fills de set dones diferents. No fa falta ser feminista radical perquè broti la urticària.
No era un model a seguir, no. Va estar a la presó per bígam i per defraudar Hisenda. Però el més curiós és que tothom que ens parlava d'ell ho feia amb un somriure dibuixat a la cara. "¡Quin cabró, el Vázquez!", "¡em va deixar escurat!", ens deien molts mentre reien. Tenia llum, era un encantador de serps. La seva vida era del seu personatge.
Als genis els perdonem els pecats.
És veritat. És que s'ha de tenir estil per fer certes coses amb genialitat. Si una persona gilipolles, grisa i anodina t'estafa, doncs l'agafes pel coll. Però si t'estafa Vázquez ja ésuna altra cosa. La gent que ens parla d'ell no ho fa amb amargura, sinó amb bones vibracions.
Començant per la seva pròpia família.
Un dels seus fills, Manolito, ha estat tot el dia al rodatge i per a mi ha sigut una ajuda increïble perquè em veia a les escenes i em deia: "Molt bé, papa". Això m'animava molt en el rodatge. Un dia em va preguntar on havia vist la manera en què el seu pare llençava el cigarret perquè ell ho feia exactament igual. Moltes vegades vaig pensar que l'esperit de Vázquez era al set de rodatge rient-se de nosaltres.
¿Segueix sense caure-li el mite?
Jo el tenia idealitzat. Pensava que era un baliga-balaga, un geni, un bohemi, un ésser enginyós amb un gran sentit de l'humor. Però és veritat que aquesta mena de gent també té el seu costat fosc: fills i dones abandonades, persones a qui va deixar escurades. El gran Vázquez no ofereix un personatge de comèdia unidimensional. És més humà que això, és més profund. No tens per què compartir la seva ideologia, però sí que l'has d'entendre. I això és el que he intentat fer, entendre'l.
¿Aprenem més dels perdedors que dels triomfadors?
A mi m'agraden més les històries de perdedors. Sempre he tingut més carinyo als personatges que no guanyen al final. Superman em deixa indiferent. És guapo, fort, vola. ¿Quin interès té? M'agrada la gent diferent. Com Vázquez, que era un rebel. Si s'hagués sotmès, la seva vida hauria sigut molt més fàcil. Hauria sigut Ibáñez. ¿Què vols ser, Vázquez o Ibáñez? ¡Uf!, no ho sé. Són dos genis. ¿Beatles o Rolling? M'agraden tots dos.
El gran Vázquez ha arribat al Festival de Sant Sebastià, que no sol tenir comèdies a la secció oficial. ¿Expectatives?Passar-m'ho bé i menjar bé. En aquest festival el més normal és que guanyi un actor coreà que ens demostri la seva gran expressivitat. De veritat, no tinc cap expectativa a Donosti, on de vegades es veuen uns rotllos importants. No obstant, crec que la pel·lícula agradarà a la gent perquè és intel·ligent i gens habitual en el cine espanyol. És un film molt curiós. No és descaradament comercial, però sí que pot agradar al gran públic.
 |
 |
 |
 |
 |
