Tràiler de la pel·lícula 'El americano'.
Tràiler de la pel·lícula 'El americano'. YOUTUBEAnton Corbijn, nascut a la localitat holandesa de Strijen el 1955, se'n va anar a Londres el 1979 perquè el seu treball com a fotògraf no era gaire ben acceptat i, sobretot, perquè volia estar a prop del lloc on es feia la música que li agradava. I el que més li agradava en aquell moment es cuinava a Manchester, en la primera escena musical d'aquella ciutat, amb Joy Division al capdavant d'una nova manera d'encarar el rock després de la revolució propugnada pel moviment punk.
El fotògraf i director de cine Anton Corbijn. el periódico
Informació publicada en la página 103 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 17 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
El grup liderat per Ian Curtis es va convertir en una «obsessió» per a Corbijn després del llançament del seu primer disc. «El meu anglès era molt limitat llavors, però entenia el sentiment a través del so i del disseny de la portada del seu disc», explica. La portada d'Unknow pleasures, el primer àlbum de Joy Division, té molt a veure, en la seva concepció gòtica en blanc i negre, amb alguns dels treballs fotogràfics de Corbijn. Joy Division representaven per a Corbijn l'esperit del seu temps més que cap altre grup del moment.
No és estrany que per al seu debut com a director cinematogràfic, Control (2007), Corbijn escollís un biopic pausat i minimalista, sempre molt contingut, sobre Ian Curtis i, per extensió, Joy Division i la vida al Manchester de finals dels anys 70; encara que el film és també una enorme i sentida història d'amor entre un artista torturat, la seva dona i la seva amant. La trajectòria de Corbijn sempre ha estat molt associada al rock i la realització de Control es va veure com un fet lògic en aquest sentit, encara que amb El americano vulgui desvincular-se d'aquesta idea.
En els seus llibres de fotografies
-Famousz (1989), Allegro (1991), Star trak (1996), 33 still lives (1999) o un de dedicat íntegrament a U2- hi ha molta presència d'estrelles i icones independents del rock, el pop o el jazz, de Tom Waits a Bono, de Peter Hammill a Nick Cave, a més a més de personatges anònims i stars cinematogràfiques. L'hiperrealisme de les seves fotos, sobretot les realitzades en blanc i negre, d'uns primers plans que despullen els personatges fotografiats, s'ha vist traslladat a alguns dels seus videoclips i portades de discos.
Artistes com Joni Mitchell, Mercury Rev, Johnny Cash, U2, Davil Sylvian, Nirvana, Echo and the Bunnymen, Herbert Gronemeyer -autor de la banda sonora d'El americano-, Beck, Nick Cave, Metallica i, sobretot, Depeche Mode
-per als quals també ha dissenyat escenaris i instal·lacions de les seves gires-, s'han beneficiat dels seus videoclips, molt plàstics. El DVD The work of director: Anton Corbijn, editat el 2005, recopila gairebé tots els seus treballs. El 1993 va realitzar Somo yoyo stuff, un curiós retrat en format curt de Captain Beelheart amb la participació de David Lynch.
Llibres de fotografia
Control va néixer com una espècie de deute contret. Corbijn va arribar a Anglaterra per estar més a prop de grups com Joy Division, va créixer i va madurar escoltant els seus discos i el 1988 va realitzar el vídeo del tema Atmosphere en homenatge a Ian Curtis. Saldat aquest deute, sembla que Corbijn vol demostrar que és molt més que un fotògraf musical de prestigi passat al cine. El americano, una producció de George Clooney, algú que acostuma a tenir bon ull a l'hora de contractar directors, s'inscriu en aquesta direcció: thriller, fotografia en color, escenaris rurals…
Però el cine no li ha fet oblidar la matèria primigènia del seu art, la fotografia. Després de la publicació d'un llibre sobre el rodatge de Control, ara està acabant un altre volum de fotografies titulat Inside The American, en què passa revista a escenaris, localitzacions i detalls de la filmació d'El americano.
 |
 |
 |
 |
 |
