Amb una vintena de pel·lícules en la programació, el cine català no només farà acte de presència al Festival de Sant Sebastià sinó que serà protagonista absolut del certamen, que avui obrirà les portes una vegada el de Venècia les ha tancat i el de Toronto les té encara de bat a bat.
Informació publicada en la página 105 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 17 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
El diumenge promet ser un dia intens a Sant Sebastià. Més d'una llàgrima s'escaparà segur en la projecció de Bicicleta, cullera, poma, en què Carles Bosch, veterà reporter de 30 minuts, fa un retrat científic i humà de l'Alzheimer, malaltia que pateixen 25 milions de persones a tot el món, entre elles Pasqual Maragall. Armat d'«intel·ligència i bon humor», l'expresident català va deixar que Bosch fiqués una càmera al seu dia a dia. El resultat, una emotiva pel·lícula que s'estrenarà a les sales l'1 d'octubre.
De veterans, a novells. La debutant Elena Trapé serà l'encarregada de mantenir alt el llistó de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) de la mà de Blog, una cinta en què set noies de 14 a 16 anys tramen un pla secret i arriscat.
Mentrestant, en la secció oficial del certamen hi ha quatre pel·lícules catalanes que opten al màxim guardó, la Concha d'Or. Jordi Cadena i Judith Colell ho faran amb Elisa K, que no només parla de la violació d'una nena sinó també de la fragilitat de l'ànima. Basant-se també en una novel·la, Agustí Villaronga competeix amb un duríssim retrat de la postguerra en què és difícil separar els herois dels dolents: Pa negre. La cinta és incòmoda de veure, cosa que no és notícia tenint en compte qui la firma, el mateix que ens va espantar i ens va fer creure que un assassí de dones embarassades anomenat Aro Tolbukhin era un personatge real.
Bastant més experimental és Aita, segon llargmetratge del director basc José María de Orbe (creatiu dels cèlebres anuncis de BMW, ¿T'agrada conduir?). La pel·lícula, que porta el segell de Lluís Miñarro, un dels productors catalans més independents i, últimament, més premiats, planta la càmera a la casa familiar (i buida) d'Orbe, que va optar per rodar sense guió.
DIBUIXANT LLEGENDARI / Com a contrapunt, una comèdia. Amb llums i ombres, això sí. El gran Vázquez, del barceloní Óscar Aibar (Platillos voladores), és el retrat d'una persona que tenia tant de geni com de penques: Manuel Vázquez, llegendari pare d'Anacleto, agente secreto i La familia Cebolleta. La cinta aspira a la Concha d'Or, però el seu protagonista, Santiago Segura, té clar que ell no recollirà cap premi en un festival de cine que, segons confessió pròpia, té mania a les comèdies, acostuma a exhibir «totxos importants» i premia sovint «actors coreans de gran expressivitat».
Fora de la secció oficial, trobem més cine català. La perla vindrà de la mà de Buried, una verdadera bomba (a Espanya s'estrena l'1 d'octubre) amb què Rodrigo Cortés ha aconseguit realitzar una pel·lícula d'acció dins d'un taüt. El film ha arrasat en temples com Sundance i Toronto.
José Luis Guerin, un altre nom propi dels festivals internacionals de cine, presentarà la mateixa pel·lícula que a Venècia i Toronto: Guest. Mentrestant, Isaki Lacuesta retrà en el documental La noche que no acaba un bonic homenatge a l'animal més bell del cine i del món: Ava Gardner.
 |
 |
 |
 |
 |
