Segur que us sona la història d'Enterrado (Buried). La segona pel·lícula de Rodrigo Cortés va veure la llum fa nou mesos al festival de Sundance, on va provocar l'incrèdul entusiasme de la crítica i quilomètriques cues als cines per dos motius. 1. Transcorre íntegrament a l'interior d'un taüt, d'on intenta sortir un empleat del Govern nord-americà. 2. És una experiència cinematogràfica irrepetible. Amb la seva presentació al festival de Toronto, la pel·lícula va iniciar ahir un camí comercial que la col·locarà en 4.000 sales de tot el món. Als EUA s'estrena el 27 de setembre; a Espanya, l'1 d'octubre.
Rodrigo Cortés, ahir a Toronto.
Informació publicada en la página 51 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 14 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
«Quan em van oferir el guió vaig pensar: hi estic interessat, sona prou insensat -va recordar ahir Cortés-. Em va estimular el repte de fer alguna cosa que el sentit comú et diu que no es pot fer. Continuo pensant que és impossible, però el cas és que ho hem fet». Va rodar la pel·lícula en 17 dies, durant els quals es va enfrontar a incomptables dificultats tècniques. «El secret va ser identificar primer quines emocions volia provocar en l'espectador, i després inventar la manera de fer-ho sense sortir de la caixa», va explicar. «¿Què fas si necessites un tràveling de 360 graus al voltant del taüt? Doncs inventes un taüt amb parets de posar i treure».
En qualsevol cas, Buried no funcionaria si no fos pel magnífic treball interpretatiu de l'actor Ryan Reynolds, que ahir va recordar: «Vaig rebre el guió i em va semblar fascinant. Després Rodrigo em va enviar una carta gairebé tan llarga com el guió. Ens vam reunir en un restaurant de Los Angeles i 40 minuts després ens estrenyíem la mà».
SENSE CÀRREGA POLÍTICA / Tenint en compte que el taüt en qüestió està tancat al desert iraquià, les lectures polítiques són inevitables. No obstant, Cortés va matisar que la guerra és únicament un teló de fons, un macguffin. «Vull provocar una experiència física similar a la que produeix veure Náufragos, de Hitchcock. Que l'espectador transiti d'un gènere a un altre sense sortir d'un petit espai, del thriller al pur cine d'acció al melodrama».
 |
 |
 |
 |
 |
