frança va perdre ahir un dels seus monuments nacionals. El director de cine Claude Chabrol va morir a París als 80 anys després de mig segle de prolífica carrera. Ànima i inspirador de la Nouvelle Vague, es va distingir per retratar la burgesia amb una ironia tan precisa com mordaç. Per aquest impenitent bon vivant i amant de la novel·la negra, el compromís intel·lectual no era incompatible amb el cine comercial. La seva brusca desaparició ha deixat un gran buit en el món de la cultura.
El cineasta francès Claude Chabrol, en una imatge del 2004, durant el rodatge de 'La dama de honor'. AFP / FRANK PERRY
Chabrol i la seva actriu fetitxe, Isabelle Huppert, a 'Borratxera de poder' (2006). EL PERIÓDICO
Informació publicada en la página 40 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 13 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Com François Truffaut, Eric Rohmer o Jean-Luc Godard, Chabrol va iniciar la seva carrera com a crític de cine a la prestigiosa revista Les Cahiers du Cinéma. Gràcies a una herència de la seva dona, el 1959 va poder fer realitat la seva primera pel·lícula: El bello Sergio. El llargmetratge es va convertir en una mena de manifest fundacional de la Nouvelle Vague, el corrent que va revolucionar el cine de l'època retratant la societat i la vida quotidiana en lloc d'inspirar-se en el passat o en la literatura.
HUPPERT, ACTRIU FETITXE / Considerat com el Balzac del cine francès, Chabrol tenia debilitat per la burgesia. «És l'aire que respirem», solia dir. Com a La mujer infiel o El carnicero, al cineasta parisenc li agradava filmar des de l'altre costat del mirall, i mostrar els cadàvers ocults darrere de les aparences.
El 1978, amb Doble vida, va descobrir Isabelle Huppert, que es va convertir en la seva actriu fetitxe. Tots dos van iniciar una llarga i fructífera col·laboració que es va allargar amb films com Un asunto de mujeres (1988) o Borratxera de poder (2006), una dura crítica de la corrupció política basada en un cas real que va sacsejar l'opinió pública francesa.
Entre els 80 llargmetratges firmats per Chabrol, el gènere policíac hi ocupa també un lloc destacat. Gran admirador d'Alfred Hitchcock, l'autor de La ceremonia, Madame Bovary o Gracias por el chocolate posava l'accent en la psicologia dels personatges. «Són els que fan avançar la intriga», sostenia.
NATURALESA OPTIMISTA / Malgrat la seva mirada càustica sobre la societat, el director no tenia una visió pessimista del món. «Tenim massa tendència a concentrar-nos en el que la vida té de tràgic, jo em quedo amb el que té d'alegre. Crec profundament en la naturalesa humana», va declarar el 2006. La seva «passió» i «alegria de viure» van ser recordades per un consternat Gérard Dépardieu, protagonista de Bellamy (2009), l'últim film de Chabrol.
Encara que era poc amant dels homenatges, fa dos anys va rebre amb orgull el premi del Festival de Berlín pels seus 50 anys de carrera. El festival de cine de Valladolid tenia previst fer un homenatge a Chabrol el 29 d'octubre: després de la projecció de Bellamy, estava previst entregar una Espiga d'Or honorífica al director francès. La Seminci va lamentar profundament la seva mort i va informar que entregarà igualment el guardó a la seva dona o a un dels seus fills.
Ahir, des del president Nicolas Sarkozy fins a Jacques Dutronc o Jane Birkin, tot França va voler recordar un dels seus cineastes més emblemàtics, tan respectat i estimat pels seus treballs com per la seva singular personalitat.
 |
 |
 |
 |
 |
