El cineasta francès Claude Chabrol ha mort avui als 80 anys, segons fonts de l'Ajuntament de París citades per l'emissora France Info. Chabrol, considerat un dels realitzadors clau de la cinematografia gala, va néixer el 24 de juny de 1930 i va ser, a més de director, productor, muntador i crític de la revista Cahiers du Cinéma.
Claude Chabrol posa amb el seu guardó en la 59 edició del Festival de Cine de Berlín, el 8 de febrer del 2009. SOEREN STACHE | EFE
Entre els films de Chabrol hi ha algunes de les cintes més destacades del cine francès, com Le beau Serge, Violette Nozière, "La Cérémonie o Merci pour le chocolat. El 2009 va dirigir Bellamy i les seves últimes obres van ser dos capítols d'Au siècle de Maupassant: Contes et nouvelles du XIXème siècle.
Entre el 1953 i el 1957 va ser crític de Cahiers du Cinéma, etapa en què va començar a mostrar el seu interès pel cine nord-americà, sobretot policíac, i per Hitchcock. Ell mateix es va convertir en mestre del cine negre.
Herència providencial
El 1958 va començar a treballar com a cap de premsa de Twentieth Century Fox a França i, paral·lelament, va escriure guions, va rodar curtmetratges i, de manera ocasional, va intervenir com a actor en algunes pel·lícules.
Gràcies a una herència rebuda per la seva dona, Agnes Goute, va poder realitzar la seva primera pel·lícula, Le beau Serge (El bello Sergio), que va estrenar el 1959 i amb la qual va obtenir l'Ós d'Or al Festival de Cine de Berlín. Així va començar el moviment conegut com La Nouvelle Vague que va revolucionar la història del setè art des de França i de del naixement de la qual es va commemorar el cinquantenari l'any passat.
L'èxit de Le beau Serge i de Les cousins (Els cosins), premiada al Festival de Cine de Locarno, li va permetre rodar la seva primera pel·lícula en color el 1959, A double tour (Una doble vida), que no va tenir bona acceptació.
Un gran gurmet
Posteriorment va realitzar Les bonnes femmes (1960); Les Godelureaux (1960); Les set peches capitaux (1961); L'oeil du malin (1962); Ophelia (1962) i Landru (1962). Al mateix temps va portar a terme una activitat teatral i va posar en escena obres com Macbeth, el 1965.
Gran aficionat a la bona taula, era cèlebre pel costum d'oferir bones àpats durant els rodatges, en què prohibia els sandvitxos. Chabrol comentava, migseriosament mig en broma, que l'origen del seu gust per la bona taula estava en la seva infància, quan, al·lèrgic a la llet, va haver de ser alimentat amb brou de carn.
El cineasta va presidir i va formar part d'un bon nombre de jurats cinematogràfics i va obtenir nombrosos premis, entre ells el Gran Premi de la Societat d'Autors i Compositors Dramàtics (SACD) de França (1996); el Premi Europa de 2003, el Premi Donostia del Festival de Cine de Sant Sebastià el mateix any i la Càmera d'Or en reconeixement a la seva carrera a la Berlinale de 2009. va ser autor de les novel·les L'adieu et dieux i Vladimir et les Jacques.
 |
 |
 |
 |
 |
