¿Recorden que a El robo más grande jamás contado (2002) uns lladres entren al Reina Sofia i reemplacen el Guernica de Picasso per una còpia aparentment pintada per un preescolar? És com si a la Mostra li hagués passat una cosa semblant. El conjunt d'obres arriscades i brillants que van acaparar el concurs durant la primera meitat del certamen ha estat substituït en la segona per un colla de pel·lícules dolentes o, pitjor encara, de foteses incapaces ni tan sols de provocar rebuig. A aquesta última categoria pertanyen les competidores que es van presentar ahir.
Paul Giamatti i, en primer pla, Rosamund Pike, ahir a Venècia. ap / ANDREW MEDICHINI
Paul Giamatti i, en primer pla, Rosamund Pike, ahir a Venècia. ap / ANDREW MEDICHINI
Informació publicada en la página 55 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 11 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Com que és un habitual darrere les càmeres de CSI, sorprèn que el director Richard T. Lewis no aconsegueixi insuflar gens ni mica d'energia o tensió dramàtiques a The Barney's version, adaptació de la novel·la de Mordecai Richler que recorre 40 anys de la vida d'un jueu neuròtic, faldiller, bevedor, acomplexat i potser criminal. El gran problema de Lewis no és la seva miopia visual -¿no deu ser que els episodis televisius els hi dirigeix un cosí seu?-, sinó que, tal com ell el pinta, aquest Barney és un complet imbècil. Només l'estupenda interpretació de Paul Giamatti aconsegueix fer-lo suportable.
'DREI', TAMBÉ FALLIDA / També l'alemanya Drei -tres, en alemany- és totalment intranscendent, encara que almenys no es pren a si mateixa seriosament. El millor que es pot dir d'aquest retrat del triangle que s'estableix quan els dos membres d'una parella s'enamoren per separat del mateix home és que el director Tom Tykwer fuig dels dramatismes. El pitjor, que la pel·lícula a penes té res aprofitable, en part per la col·lecció de capritxos visuals -pantalles partides, superposicions, textures de cel·luloide antic- que Tykwer es concedeix.
Fins i tot descartant els dos títols de les quinieles, segueix sent difícil aventurar per on aniran els trets en l'entrega de premis d'aquesta nit. Les millors pel·lícules vistes en el concurs són les nord-americanes Black swan i Meek's Cutoff, la xinesa La fosa i la xilena Post mortem, així que el més lògic és que es repartissin el Lleó d'Or i el premi Especial del Jurat. Per un altre costat, és possible que Balada triste de trompeta o 13 assassins coincideixin més amb els gustos de Quentin Tarnatino, president del Jurat, tot i que el tipus és impredictible. Conclusió: ni idea.
 |
 |
 |
 |
 |
