Hitchcock, un tipus savi, deia que la durada d'una pel·lícula ha de ser proporcional a la resistència de la bufeta humana. Tota història que obligui l'espectador a retenir líquids és massa llarga. Venus Noire, que el francotunisià Abdellatif Kechiche va presentar ahir a concurs, dura 160 minuts. «Jo no faig pel·lícules pensant en les bufetes sinó en les ments», es va defensar ahir, malgrat que, en última instància, el seu relat gira al voltant d'uns genitals.
Informació publicada en la página 53 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 09 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Es tracta de l'elefantíaca vulva de Saartjie Baartman, africana hotentot que a principis del segle XIX va ser exhibida en espectacles ambulants com un animal, en part per la fascinació que provocava el seu també enorme cul. Els científics la van examinar com un conill d'Índies. Els caricaturistes se'n van mofar. L'aristocràcia més decadent va convertir el seu maltractament en una joguina sexual.
«Aquesta és la història d'un cos i la seva mutilació progressiva», explica Kechiche (Premi Especial del Jurat en l'edició del 2007 per Cuscús), que mentre escruta de forma incansable el portentós físic de l'actriu Yahima Torrès ens equipara hàbilment als vexadors perquè entenguem
«la responsabilitat col·lectiva» quan es presencia l'ultratge d'un altre ésser humà. «Mirar junts ens fa sentir menys responsables», afirma. Però Kechiche acaba convertint-se en còmplice de l'objectització que vol denunciar.
També l'altra pel·lícula estrenada ahir a competició confon la gimnàstica amb la magnèsia. La pel·lí-cula està impregnada del mateix friquisme malalt que va convertir la recent Canino en pel·lícula de culte -està dirigida per Athina Rachel Tsangari, productora d'aquella-. No obstant, si llavors l'excentricitat sostenia i donava sentit a la narració, aquí és tan sols un capritx, un posat.
 |
 |
 |
 |
 |
