¿Què és convencional i què no ho és? La pregunta té trampa. Posem un exemple: que plogui a Venècia a l'agost és, en teoria, gens convencional, però ho deixa de ser si en menys d'una setmana passa dues vegades. El que hi va haver ahir va ser un diluvi en tota regla. Els carrers es van convertir literalment en rius. Els transeünts corrien espaordits i molt mullats buscant sopluig. El sostre de la sala de premsa de la Mostra es va ensorrar per segona vegada. D'aquesta ja no es recupera.
Un altre exemple: The town, la segona pel·lícula que l'actor Ben Affleck ha dirigit i que ahir va presentar aquí fora de concurs, hauria de considerar-se una cinta d'atracaments convencionalota, perquè la protagonitza el típic criminal disposat a retirar-se després de l'últim cop però condemnat a no fer-ho -el mateix Affleck l'interpreta-, i perquè evoca Heat (1995), els vells noirs de James Cagney i el fatalisme de Mystic River (2003). Ahir, Affleck també va esmentar Gomorra com a referència «pel seu estil i la seva execució», però donar-la per bona és com acceptar vaixell com a animal aquàtic.
En qualsevol cas, ¿un entreteniment sòlid, eficaç i adult ha de ser considerat convencional avui dia, tal com està el pati de la cartellera? No contestem encara, no sense abans explicar que el que distingeix The town és la seva denominació d'origen. «L'entorn al qual pertanyem determina completament qui som, un no pot escapar dels seus orígens», va assegurar ahir Affleck.
CIUTAT D'ATRACAMENTS / Ho va fer en referència a Boston. La ciutat on ell va créixer, els carrers i la gent que tan bé coneix. Charlestown, un barri obrer que, sol dir-se sense base científica, és capital mundial dels atracaments. Tots els personatges d'aquesta història són productes d'aquest lloc on un no decideix ser un criminal, ho és i punt; tots estan marcats per la decepció, senyalats per la violència. La vida els fa mal.
Aquest mateix era el lúgubre paisatge d'un altre drama criminal, Adiós pequeña, adiós (2007). Reconeguem-ho: el debut com a director d'Affleck -sí, és el segon Affleck que passa per aquí aquest any- potser va rebre més lloances de les realment merescudes per la sorpresa que va causar el professionalisme darrere de la càmera d'un tipus que, al davant, gairebé mai ha passat de l'aprovat just, digui el que digui la Copa Volpi que aquest festival li va atorgar el 2006 per Hollywoodland.
Resulta paradoxal que, malgrat que aquí Affleck amplia les seves capacitats com a director gràcies a la seva impecable orquestració de sorollosos tirotejos i persecucions -com a actor, ai, segueix sent un tronc-, The town sembla destinada a ser subestimada pels que esperaven que Affleck fes punta a les ambicions autorals que la seva opera prima va apuntar.