Per començar, una mica de context. Fins al 2003, Vincent Gallo era conegut principalment com a magnífic intèrpret de pel·lícules com, per exemple, El funeral (1996) i com a director de la molt independent Buffalo 66 (1998). Aquell any va presentar a Cannes la seva segona pel·lícula darrere de la càmera, The brown bunny, en què mostrava una gran sensibilitat i melancolia però també signes inequívocs de narcisisme i deliri que des d'aleshores sembla que se li han accentuat. És normal que el seu doblet aquest any en la competició de la Mostra hagi generat tantes expectatives. Gallo no va participar en la seva roda de premsa d'ahir ni participarà en la d'avui. Un més de tants.
Vincent Gallo.
Informació publicada en la página 49 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 07 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
La seva tercera pel·lícula com a director, Promises written in water és un capritx arty -16mm, blanc i
negre- que sobre el paper retrata un home i una dona que conversen, es toquen, es fan petons i s'escridassen però que en realitat només parla de Vincent Gallo. El seu nom apareix fins a tres vegades als títols de crèdit, primer com a muntador, després com a músic, després com a guionista, director i productor. I bona part de la pel·lícula són només una successió de plans de la seva cara, mentre fuma, s'aixeca, s'asseu o menja una hamburguesa. Algun dura gairebé 10 minuts. Més que per comprovar com ha crescut el seu ego, veure-la no serveix per a res. És una pèrdua de temps.
També Essential killing funciona com a vehicle per al lluïment de Gallo, però és una altra cosa. Que el mestre polonès Jerzy Skolimowski el posi a la pell d'un talibà no significa que intenti fer reflexions polítiques, més enllà de diferenciar l'acte de matar per una causa i fer-ho per sobreviure. Només retrata la progressiva animalització d'un home que fuig. Al llarg d'aquesta pel·lícula gairebé estupenda
-maleïts flashbacks-, Gallo no pronuncia una sola paraula. L'expressió de terror i desesperació quan és atacat per gossos, disparat per un helicòpter o aixafat per un arbre, o quan comença a matar, ho diuen tot. El paio no és només un llunàtic, també és un gran actor.
 |
 |
 |
 |
 |
