Si te'n vols anar d'un lloc el millor és que surtis per la porta, no que diguis que te'n vas però després et quedis. Tot i que pot semblar evident, l'afirmació resulta apropiada per parlar d'I'm still here, un documental -o no-que acompanya Joaquin Phoenix durant els últims dos anys de la seva vida, des que es va deixar créixer la barba per tota la cara i va anunciar que, tot i haver estat nominat dues vegades a l'Oscar i ser considerat el millor de la seva generació, abandonava la seva carrera com a intèrpret per gravar un disc de hip-hop. L'actor Casey Affleck, director de la pel·lícula i cunyat de Phoenix, la va presentar ahir a la Mostra de Venècia fora de competició. S'havia anunciat que Phoenix també hi aniria per comparèixer davant de la premsa. Finalment no ho va fer. Després se'l va veure baixar d'un vaporetto, segons sembla camí de l'alfombra vermella. Però tampoc.
Joaquin Phoenix, ahir a Venècia, baixa d'un 'vaporetto'. reuters / ALESSANDRO BIANCHI
Joaquin Phoenix, ahir a Venècia, baixa d'un 'vaporetto'. reuters / ALESSANDRO BIANCHI
Informació publicada en la página 49 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 07 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
«No sé com reaccionarà Joaquin al veure's a la pantalla. Crec que li serà molt difícil veure's tal com surt al film», va explicar Affleck davant de la premsa amb un posat absolutament sever per deixar clar que, malgrat el que s'ha especulat des que la notícia es va fer pública, tot el que s'explica a la pel·lícula és rigorosament cert, que, en efecte, Joaquin Phoenix no tornarà a fer cine. Tot i això, no se li ha acudit una manera més bona de fer-ho que protagonitzant una pel·lícula. «Em sento atrapat en aquesta presó autoimposada. No vull tornar a representar el paper de Joaquin Phoenix mai més», confessa a la càmera. Amb tot, al llarg d'I'm still here no fa sinó precisament això.
DIFÍCIL D'ENDEVINAR / Affleck captura el protagonista de Gladiator i A la corda fluixa balbucejant rimes raperes de manera més aviat lamentable, assegut davant del showman David Letterman durant aquella famosa entrevista en què va ser incapaç d'articular respostes mínimament coherents davant de les preguntes més bàsiques. El film, que mostra més genitals masculins que algunes pel·lícules porno, també mostra Phoenix esnifant cocaïna, contractant els serveis de prostitutes, practicant sexe oral amb el seu publicista i, no és broma, sent defecat a la cara mentre dorm.
Alguns moments, com el seu enfonsament després de l'entrevista amb Letterman, resulten dolorosament creïbles; d'altres, com una reunió en què esbronca Ben Stiller després que aquest li ofereixi un paper, semblen pura farsa. Així doncs, resulta francament difícil endevinar si Phoenix s'està rient de nosaltres o és que ha perdut el cap. «Això no és cap broma», va reiterar ahir Affleck , encara que és possible que les seves paraules siguin part necessària de la broma mateixa. La qüestió és, considerant que divertida, valenta i estranyament sofisticada resulta la pel·lícula, ¿quina importància té això?
 |
 |
 |
 |
 |
