Sembla mentida que d'un lloc tan ruïnós com el centre neuràlgic de la Mostra de Venècia -la construcció del nou Palazzo del Cinema es va iniciar l'any passat i, després de la recent troballa d'unes plaques subterrànies d'amiant tòxic, no finalitzarà fins al 2012- pugui emergir una obra tan bella i esplendorosa i definitivament sexi com la que ahir va obrir la seva 67a edició: Black swan, el retorn de Darren Aronofsky a aquesta competició després de guanyar el Lleó d'Or fa dos anys amb El lluitador; el demolidor retrat d'una ballarina a un pas del triomf i, a la vegada, de l'absoluta autodestrucció mentre és absorbida per El llac dels cines.
El director Darren Aronofsky (esquerra) i els actors Natalie Portman i Vincent Cassel, ahir a Venècia. efe / CLAUDIO ONORATI
Informació publicada en la página 52 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 02 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Es tracta, ja ho saben, del títol de ballet clàssic més famós de la història, per la qualitat de la partitura de Txaikovski i per la fascinació que sempre ens ha causat, perquè acull al nostre interior la dualitat entre el bé i el mal, el cigne blanc en oposició al cigne negre. Per Aronofsky, a més a més, és una eina autoreferencial.
«El món del ballet i el del wrestling estan molt relacionats», va assegurar ahir Aronofsky, acompanyat davant la premsa pels seus intèrprets Natalie Portman i Vincent Cassel, confirmant Black swan com a fascinant complement de la seva anterior pel·lícula. Totes dues són estudis de persones nocivament addictes al seu art ambientats en entorns de competitivitat brutal, i que semblen defensar la teoria que una vida consagrada a l'art, per egoisme o determinisme, requereix el més absolut sacrifici, o almenys que la vida no mereix ser viscuda si la creativitat no pot ser portada al límit.
NARCISISME / Així mateix, ara la càmera d'Aronofsky es fixa en els peus ferits i plens de butllofes de Portman amb el mateix delit que un dia va mostrar explorant el cos decrèpit de Mickey Rourke. L'actriu va passar 10 mesos de duríssim entrenament per preparar el paper: «D'alguna manera, em vaig convertir en el meu personatge, vaig compartir la seva obsessió i la seva narcisista atenció cap a si mateixa», va confessar ahir, encara que realment no hauria fet falta. La pantalla la mostra fràgil i amenaçant, més commovedora que mai, completament perduda entre la miríada d'inseguretats que el seu personatge afronta mentre deixa de ser cigne blanc i es torna cigne negre.
La pel·lícula pateix una metamorfosi similar, a mesura que Aronofsky enrareix l'atmosfera a base d'ossos que cruixen, ungles que es trenquen, llagues que supuren i miralls que tornen un reflex deformat i pervers. I llavors Nina (Portman) comparteix una escena de sexe lèsbic amb la seva nèmesi, Lily (Mila Kunis), i Black swan penetra en el mateix territori terrorífic que van transitar Cronenberg i el primer Polanski. I, mentrestant, manté una vocació atrevida que la converteix en una valentíssima manera d'iniciar la Mostra. Tant de bo sigui premonitòria.
 |
 |
 |
 |
 |
