elPeriódico.com

Registrar-se | Iniciar Sessió
67a edició del festival italià

Venècia crida l'atenció amb un cartell potent i ple d'estrelles

Álex de la Iglesia competeix en la secció oficial amb la tragicomèdia 'Balada triste de trompeta'

La Mostra s'inaugura avui amb 'Black swan', de Darren Aronofsky, i finalitzarà el dia 11

Dimecres, 1 de setembre del 2010 Imprimir Enviar aquesta notícia Augmentar/ Reduir text
NANDO SALVÀ / Venècia
Vots:
+0 votar a favor
-0 votar en contra

Mentre que, cada any, el festival de Cannes és una fita, un èxit garantit siguin quins siguin els títols aspirants a la Palma d'Or, la Mostra de Venècia necessita oferir un programa potent i ple d'estrelles per poder atraure l'atenció de cinèfils i mercenaris del cine. Tot apunta que ho aconseguirà en la 67a edició, que comença aquesta nit amb la projecció de Black swan, un thriller de Darren Aronofsky amb Natalie Portman, i tancarà el dia 11 amb l'estrena de The tempest, adaptació shakespeariana protagonitzada per Helen Mirren.

Comença 'la Mostra', el festival de cine més antic del món. ATLAS

Més informació

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 46 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 01 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Malgrat comptar amb la presència de Monte Hellman, de 78 anys -Road to nowhere és la primera pel·lícula que fa en 20 anys¿ i Jerzy Skolimowski, de 72 -presenta el thriller existencialista Essential killing-, la competició d'aquest any és la més jove de la història del certamen, ja que la mitjana d'edat entre els directors de les 22 obres a concurs és de 47 anys. Molts ja són verdaders autors havent fet només unes quantes pel·lícules.

OFERTA AMERICANA
Estats Units, amb sis títols a concurs

Aronofsky arriba a Venècia bàsicament per desempatar: aquí va ser criticat quan va presentar La fuente de la vida (2006) i, només dos anys després, va guanyar el Lleó d'Or gràcies a El luchador. D'altra banda, l'iconoclasta actor i director Vincent Gallo va provocar un majúscul escàndol festivaler quan va presentar a Cannes The brown bunny (2003) -ni més ni menys que una fel·lació en primer pla de Chloë Sevigny-, i promet tornar a provocar amb Promises written in water. A Kelly Reichardt gairebé no la coneix ningú, malgrat que seves són dues pel·liculetes magistrals titulades Old joy (2006) i Wendy & Lucy (2008), però tot pot canviar si triomfa a Venècia amb el drama d'època Meek's Cutoff. Més expectació generarà Somewhere, en la qual Sofia Coppola relata la inesperada connexió entre una decadent estrella de Hollywood i la seva filla. ¿Estem davant un Lost in translation 2?

Amb sis títols, Estats Units és el país més representat en el concurs, però, incomprensiblement, entre aquests sis no figura Tree of life, l'esperadíssima col·laboració entre Terrence Malick i Brad Pitt. Hi ha dos rumors: un, que no està acabada; un altre, que Marco Müller, director artístic de la mostra, anunciarà la seva presència d'aquí uns dies. Fora de concurs la Mostra serà escenari, avui, de l'estrena de Machete, de Robert Rodriguez.

PROPOSTES EUROPEES
Itàlia torna a guanyar per golejada al seu estadi

També d'aquesta banda de l'oceà arriben juntes la joventut i l'experiència: l'extraordinàriament productiu François Ozon porta a la Mostra Potiche, una comèdia negra protagonitzada per dos membres de la reialesa cinematogràfica francesa, Catherine Deneuve i Gérard Depardieu. El seu compatriota Abdel Kechiche recorda a Venus Noire la història de Saartjie Baartman, indígena africana portada a Europa durant el segle XIX i exhibida com una atracció de fira. Potser escarmentat pels successius fracassos d'El perfum: història d'un assassí (2006) i The international (diners a l'ombra) (2009), l'alemany Tom Tykwer ha tornat al seu país per rodar Drei, sobre el triangle que formen un marit, la seva dona i l'home de qui s'enamoren tots dos.

Com era d'esperar, com que juga a casa, el cinema italià aporta a la competició una àmplia representació. Massa àmplia, es podria dir, si considerem els 204 minuts de durada de Noi crevedamo, en què el director Mario Martone retrata el poeta i filòsof del segle XIX Giuseppe Mazzini, que va lluitar per la unificació d'Itàlia.

Entre les altres quatre produccions o coproduccions italianes presentades a concurs, destaca La solitud dels nombres primers, adaptació cinematogràfica del best-seller del físic Paolo Giordano.

REALITAT O FICCIÓ
¿Joaquin Phoenix s'ha retirat?

Noi crevedamo no és l'única de les contendents que ha buscat inspiració en els llibres d'història. A Miral, Julian Schnabel recorda la palestina Hind Husseini, que va intentar obrir un orfenat a Jerusalem a començaments de 1948 quan va finalitzar la guerra arabo-israeliana, de la qual va sorgir l'actual estat d'Israel. Per la seva part, el xilè Pablo Larraín arriba amb la seva segona pel·lícula, Post mortem, la història d'amor entre un empleat del dipòsit de cadàvers i una cabaretera situada durant el cop de Pinochet. Una altra aproximació decididament marciana a les dictadures l'ofereix Álex de la Iglesia, que a Balada triste de trompeta barreja franquisme i pallassos. Ell l'ha definit com una «tragèdia grotesca de terror còmic».

També amb la mirada posada en el món real arriben Martin Scorsese, amb el documental ALetter to Elia -sobre el seu vell amic i mític cineasta Elia Kazan-, i Casey Affleck, que presentarà I'm still here, l'esperat documental -¿o potser fals documental?- sobre l'estranyíssim curs que segueix la vida de l'actor Joaquin Phoenix des que, fa dos anys, va anunciar que es retirava. Se'n parlarà molt també perquè, actualment, Affleck s'enfronta a càrrecs per assetjament sexual a una de les productores de la pel·lícula. Per cert, l'altre Affleck, Ben, presenta la seva segona pel·lícula com a director, The town, intriga policíaca amb la qual espera repetir l'èxit de crítica d'Adiós pequeña adiós (2007).

PRESÈNCIA ESPANYOLA
De l'últim maquis a Lope de Vega

Balada triste de trompeta no és l'única presència espanyola. José Luis Guerín presenta Guest, una mena de Callejeros viajeros gravat pel director en els seus viatges per festivals de tot el món durant la promoció d'En la ciudad de Sylvia (2007).

També fora de competició, el debutant Lluís Galter estrena Caracremada o el retrat de l'últim maquis català, Ramon Vila. Finalment, la setmana que ve veurem Lope, acostament a l'agitada vida de Lope de Vega, dirigida per Andrucha Waddington i protagonitzada per Alberto Ammann, Leonor Watling i Pilar López de Ayala. A Espanya s'estrena aquest divendres.

Vots:
+0 votar a favor
-0 votar en contra
Imprimir Enviar aquesta notícia Augmentar/ Reduir text

Escriviu el vostre comentari:

AVÍS: El comentari no pot superar els 500 caracters

PER PARTICIPAR HEU DE SER USUARI REGISTRAT. (Registrar | Iniciar sessió)

Comentari + votat

veure'ls tots

El +

El més
Mostrar grup El més llegit
destacado

05/02/2012 Esports

El malefici del gat negre

destacado

05/02/2012 Esports

El Barça es refreda

destacado

05/02/2012 Barcelona

Al 'son' de l'Havana

Ocultar grup El més comentat
Mostrar grup El més valorat
Mostrar grup El més enviat