-Senyor Brolin, ¿com és Woody Allen?
Josh Brolin.
Informació publicada en la página 49 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 29 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
-La seva qualitat més seductora és que, malgrat que no té gens ni mica d'humilitat, et fa creure que n'hi sobra. Jo ja havia treballat per a ell a Melinda i Melinda (2004). Tot i així, fa dos anys em va enviar un e-mail en què, bàsicament, es podia llegir el següent: «No sé si vostè em recorda de l'època en què va rodar Melinda i Melinda. Jo era el director». El tinc emmarcat.
-¿És cert que gairebé no dóna instruccions als seus actors?
-És cert. Durant el rodatge, s'asseu a la seva cadira i et mira com dient: «Vinga, xaval, guanya't el sou». Vaig haver d'obligar-lo a dirigir-me. Et dóna plena responsabilitat i això a molta gent l'aterreix, és molt més fàcil treballar amb un director que et crida. En tot cas, m'encanta Woody. Fa poc em va escriure per e-mail: «Josh, hem hagut de fer un ajust en la pel·lícula. Hem eliminat el teu paper. Ara és una mica més curta, però alguna cosa havia de fer per salvar-la». M'encanta.
-Últimament tots els grans directors volen treballar amb vostè.
-Bé, vull pensar que dono més importància a la qualitat que a la quantitat. He desesperat diversos dels meus agents, que em deien: «¿Per què ens pressiones perquè et trobem feina si quan ho fem la rebutges?». Però el meu interès principal és treballar amb els millors. Quan giri la vista enrere en el meu llit de mort, podré dir que he treballat amb els Coen, amb Woody, amb Ridley Scott i amb Paul Haggis.
-Però no sempre ha sigut així, ¿oi?
-És cert, durant molt de temps vaig fer films en què no creia. No em semblaven gratificants, així que vaig deixar de fer-los. Em vaig dedicar a pintar, i després vaig invertir en borsa durant tres anys i mig per guanyar-me la vida. I després tot va canviar gràcies als Coen, que em van trucar per fer No es país para viejos (2007).
-¿Què va aprendre d'aquella mala ratxa?
-Que un bon actor ha d'acceptar ser humiliat. Jo abans només volia semblar cool, i així m'anava. He plorat molts cops veient-me a la pantalla. A vegades em veig i em faig pena.
-¿Lamenta no haver aconseguit l'èxit abans?
-Gens; vaig tenir fills molt aviat i la falta de treball em va permetre passar molt temps amb ells. No em sento més feliç ara que abans. No tenia tants diners, però guanyava prou per viure. Mai he necessitat un Porsche, una mansió o un iot. Fins i tot avui duc una vida molt modesta.
 |
 |
 |
 |
 |
