Hi ha crisi. Però els que porten a la sang el virus de la lectura difícilment prescindiran de la seva dosi habitual de llibres. La rentrée literària i les seves novetats ja són aquí: del supervendes Ken Follett a l'esperat retorn de Sergi Pàmies passant per indiscutibles com Almudena Grandes, Umberto Eco i Paul Auster.
EN CASTELLÀ
Amb Inés y la alegría, Almudena Grandes inicia un ambiciós projecte de sis novel·les sobre la guerra civil. També a Tusquets, El principio del placer y otros cuentos, del Premi Cervantes 2009, José Emilio Pacheco. Juntament amb ells, altres noms de pes: Ricardo Menéndez Salmón s'endinsa en el món de l'art a La luz es más antigua que el amor, i Juan José Millás converteix un doble microscòpic en malson a Lo que sé de los hombrecillos (tots dos a Seix Barral). Al seu costat, després de la bona acollida del seu debut, Fi, David Monteagudo enfonsa un operari en una mina d'or a Marcos Montes (Acantilado).
EN CATALÀ
La bicicleta estàtica (Quaderns Crema) són els relats marca de la casa amb què Sergi Pàmies torna quatre anys després del brillant Si menges una llimona sense fer ganyotes. A més a més, l'escriptor i mosso d'esquadra Marc Pastor aparca la novel·la negra amb un sorprenent L'any de la plaga (La Magrana, en castellà a RBA), una divertida ciència-ficció en una Barcelona envaïda per eucaliptus. Més realista, Joan Barril recorda la revolució cubana a Les terres promeses, Premi Sant Joan (Edicions 62).
SEGELL ANGLOSAXÓ
Grans noms de qualitat indiscutible. Si Joyce Carol Oates acaba d'inaugurar les novetats anglosaxones amb Ave del paraíso (Alfaguara), al novembre les culminaran Paul Auster, amb la torbadora Sunset Park (Edicions 62
/ Anagrama) i Don DeLillo, amb Punt omega (Ara /Seix Barral). Pel mig, Bret Easton Ellis escriu a Suites imperiales (Mondadori) la continuació del seu èxit Menys que zero; i John Banville oblida el seu pseudònim de Benjamin Black i firma Els infinits (Bromera / Anagrama).
SUPERVENDES
Mentre que Umberto Eco tornarà al novembre a la ficció (tot i que amb fets reals) amb El cementerio de Praga (Lumen), una novel·la fulletonesca ambientada al segle XIX, el supervendes Ken Follett es concentra en el segle XX a través de cinc famílies, i inicia trilogia, amb La caiguda dels gegants (Rosa dels vents / Plaza). La novel·la històrica tindrà Valerio Massimo Manfredi -La tumba de Alejandro, a Grijalbo-, i el thriller d'espies, John Le Carré - Un traïdor com els nostres (Edicions 62 /Plaza&Janés). Dues autores aparquen el tema vampíric: Anne Rice, pels àngels -La hora del ángel, a Ediciones B-, i Elizabeth Kostova, per l'art -Els lladres del cigne, a Edicions 62 / Umbriel. De Henning Mankell, nova entrega africana - Tea-Bag (Tusquets).
INÈDITS AMB SOLERA
Publicats fa un any en anglès, arriben els relats inèdits de Kurt Vonnegut, Mira el pajarito (Sexto Piso). Impedimenta porta la primera novel·la de Boris Vian, Vercoquin y el plancton, i Libros del Silencio, la primera gran novel·la sobre el món de la droga, Perros de combate, National Book Award 1975, de Robert Stone.
DEBUTS PER TENIR EN COMPTE
Tres sorprenents que poden donar la campanada: Ilustrado (Tusquets), del filipí Miguel Syjuco; El club dels optimistes incorregibles, del francès Jean-Michel Guenassia, (Edicions 62 / RBA), i La història d'Edgar Sawtele, (Empúries/ Planeta), del nord-americà David Wroblewski.
FOSA EN NEGRE
Ningú millor que la gran dama P.D. James per escriure una crònica com Todo lo que sé sobre novela negra (Ediciones B). El filó nòrdic post-Larsson no s'esgota: tornen el noruec Jo Nesbo (L'estrella del diable, Proa / RBA), amb el seu gens ortodox policia Harry Hole, i l'islandès Arnaldur Indridason (L'home del llac, La Magrana / RBA), amb l'inspector Sveinsson. Mentrestant, Ian Rankin estrena protagonista a Asuntos internos (RBA).
Teresa Solana mira a la guerra civil en el Premi Crims de Tinta, Negres tempestes (La Magrana), i Don Winslow, autor d'El poder del perro, retrata un mafiós a L'hivern de Frankie Machine (Columna / Martínez Roca ).
VIDES DE NOVEL·LA
Galaxia Gutenberg publicarà a l'octubre les biografies de dos grans, la de l'enigmàtic autor d'El vigilant en el camp de sègol, J. D. Salinger, de Kenneth Slawenski, i la del mestre del periodisme Ryszard Kapuscinski, que el seu exdeixeble Artur Domoslawski va tenyir de polèmica al parlar de col·laboració amb el Govern comunista i falta de rigor. I per a polèmica, la que envolta els Kennedy: memòries del patriarca Ted (Martínez Roca); la novel·la de Jed Mercurio Un adúltero americano (Anagrama), i les notes i cartes inèdites de Marilyn Monroe (Seix Barral). Geogràficament més pròxims, Jorge Semprún y su siglo, de la periodista Franziska Augstein (Tusquets); i By Vázquez (Ediciones B), on Toni Guiral radiografia el mite de la historieta.
UN SEGLE SENSE TOLSTOI
Els plats forts del centenari de la mort de l'autor d'Anna Karènina (20 de novembre) arriben inèdits en castellà i amb material de primera mà. Nortesur publica Sobre mi padre, de Tatiana, la filla gran de Tolstoi, i Alba, una selecció dels Diarios de la seva dona, Sofia. A Acantilado, Vida de Tolstói, la biografia del 1921 del nobel Romain Rolland.
CENTENARI DE LA CNT
L'1 de novembre de 1910 es va fundar la CNT i les editorials es bolquen en l'efemèride. El catedràtic Julián Casanova, a Tierra y libertad (Crítica), i la doctora Dolors Marín, a Un siglo libertario en España (Ariel), repassen la història de l'anarquisme. D'un dels seus líders se'n va ocupar el periodista escocès William Archer el 1911, a Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia; Tusquets el tradueix per primera vegada al castellà.
SÈRIES 'FANTÀSTIQUES'
La fantasia segueix dinamitant barreres d'edat. La creadora del Món de tinta, Cornelia Funke, s'inspira en els germans Grimm en la seva nova trilogia, Reckless. Carn de pedra (Estrella Polar /Siruela). I dues continuacions: Sinsajo, l'esperadíssim final d'Els jocs de la fam, de Suzanne Collins (Estrella Polar / Molino), i Oscura, la segona part de la vampírica Nocturna, de Guillermo del Toro i Chuck Hogan (Suma).