El telèfon vibra als pantalons de Woody Allen. Té davant seu una multitud de periodistes, a qui aixeca la mà en senyal de stop. Atén la trucada. És la seva dona, Soon-Yi, i vol saber si ja ha acabat la seva trobada amb la premsa. «No, no. Deixa'm que et truqui jo més tard», diu amb veu melosa. Tothom calla i observa l'escena. Ningú li fa mala cara. És més, s'escampen els somriures. Hi ha coses que només et pots permetre si has estat Déu. I el director de Manhattan, Hannah i les seves germanes i Delictes i faltes, amb tres Oscars a la seva prestatgeria, ho ha estat. Per més que ara s'hagi convertit en un avi de 74 anys escanyolit i capcot a qui se li ha de cridar perquè et senti i que firma pel·lícules que són rebudes amb tebior per la crítica. L'última, tota una reflexió sobre la por d'envellir.
Woody Allen. REUTERS / CHRISTIAN HATMANN
Lucy Punch i Woody Allen, a la presentació del film, ahir a Oviedo. efe / J. L. CEREJIDO
Informació publicada en la página 46 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 25 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Allen era ahir al lloc «perfecte per amagar-se del món», Oviedo. Convidat pel Centre cultural Niemeyer d'Avilés, el cineasta novaiorquès va presentar, juntament amb les actrius Gemma Jones i Lucy Punch, Coneixeràs l'home dels teus somnis, la seva pel·lícula número 42 com a director i, una altra vegada, una coproducció espanyola de Mediapro. És una tragicomèdia on tots els personatges estan perduts i només els que mostren un punt de bogeria gaudeixen de la vida. ¿Cal evadir-se de la realitat per ser feliç? Sí. Però això no només li passa a Allen sinó a tothom. «La realitat és depriment, massa dura. Fins i tot, impossible de suportar. Així que cadascú troba el seu camí per escapar-se'n», va afirmar.
Una de les realitats a què ha de fer front l'ésser humà és la d'envellir. A la pel·lícula, que s'estrenarà divendres, Anthony Hopkins es nega a acceptar que els anys passin per ell. Per això, opta per l'esport exagerat, els rajos uva i l'amor amb una dona uns 40 anys més jove que ell. (Soon-Yi en té 35 menys que Allen). «A ningú li agrada envellir. És un fet que no té cap avantatge, només et passen coses dolentes», va explicar Allen, que va admetre que compartia «pors» amb el personatge de Hopkins. L'argument de la pel·lícula dóna peu a filosofar sobre la vida i la mort: «No puc donar una bona raó de per què val la pena viure, però tothom vol viure».
EUA, MASSA CAR / Molt més estimat a Europa que als Estats Units, Allen va reconèixer que Manhattan ha deixat de ser el seu plató (ell, que no sortia de la Cinquena Avinguda...) perquè «és massa car». A més a més, el cine nord-americà dels últims 10 anys té pràcticament una sola font d'inspiració: «Els diners».
Ningú s'atreveix a preguntar si Allen pensa jubilar-se. Tampoc cal perquè ell ho deixa més o menys clar. «Per a mi, no és complicat fer una pel·lícula a l'any. El més difícil és trobar el finançament, però si en tens, només necessites uns mesos per rodar i editar. Acabo d'acabar un film, així que ara m'assauré a la sala d'estar per pensar en el següent», va afirmar.
 |
 |
 |
 |
 |
