Woody Allen va començar aquest nou segle realitzant una reguera de pel·lícules francament anòmales que obeïen a la necessitat de reinventar-se: una comèdia de robatoris (Lladres d'estar per casa), un relat de misteri i hipnosi (La maledicció de l'escorpí de Jade), una comèdia cruel sobre un director que perd la vista (Un final made in Hollywood) o un relat desdoblat en dos personatges femenins encarnats per una mateixa actriu i adscrits tant a la comèdia com al drama (Melinda i Melinda).
Antonio Banderas i Naomi Watts,a 'Coneixeràs l'home dels teus somnis'.
Informació publicada en la página 46 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 25 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Darrere quedaven 28 llargmetratges, més algunes intervencions com a intèrpret en films d'altri, realitzats des de 1969, quan encara era un incipient comediant i ni ell mateix es podia imaginar la popularitat que assoliria amb títols com ara Sueños de seductor (que va dirigir Herbert Ross, però que li pertany com a responsable de l'argument i protagonista absolut) o Annie Hall.
Una de les coses més interessants en l'obra d'Allen des de finals dels 70, les ganes d'experimentar amb el relat i els formats, ha anat desapareixent gradualment en favor d'un cine molt més mecànic i desairós, cada vegada més aposentat en la història i l'actor: els seus càstings resulten sempre excel·lents, però alguns dels personatges que han dissenyat ja no tenen la mateixa força. Quan alguns sectors crítics li van retreure l'excessiva correcció de la seva posada en escena, Allen es va deixar anar amb experiments visuals tan atrevits en pel·lícules com Zelig, La rosa porpra del Caire, Alice, Marits i mullers o Ombres i boira.
DIÀSPORA EUROPEA / Avui podem trobar a faltar precisament això, la gosadia que va demostrar en el passat. Les seves pel·lícules dels últims cinc anys, amb l'excepció de la melangiosa i a la vegada molt irònica Match Point, inici de la seva diàspora europea, semblen fetes a vegades com en una fàbrica de salsitxes, a corre-cuita, segons un patró fix i poc modelable. Scoop i El somni de Cassandra, els dos films que completen la trilogia londinenca iniciada amb Match Point, i Vicky Cristina Barcelona, la seva turística excursió per la Barcelona de Gaudí, no es troben entre el millor del seu ampli i ric repertori.
Allen ja no fa drames tan intensos com Una altra dona ni comèdies tan cíniques com Hanna i les seves germanes; verdaderes històries d'amor amb els seus problemes, dubtes i incerteses com Manhattan, potser la seva obra mestra, o fins i tot comèdies lleugeres del registre de Poderosa Afrodita i Celebrity, per no parlar de les mixtures genèriques empreses en Delictes i faltes o Misteriós assassinat a Manhattan.
Allen fora de Nova York no és el mateix Allen. Les últimes pel·lícules ho han demostrat. Perquè quan torna a la seva ciutat i als seus personatges més característics, amb ell fora de l'enquadrament, buscant en altres intèrprets (Larry David o Anthony Hopkins) els gestos i ganyotes que ell ha prodigat tant com a actor, les coses, parafrasejant el títol de la seva penúltima cinta, sí que funcionen: Si funciona... i ara Coneixeràs l'home dels teus somnis, una en estil de diari íntim i l'altra amb modulació coral, no ens tornen l'Allen més inspirat, però sí l'Allen més reconeixible, crític, cítric i solvent. Una mica descurat, com si s'hagués rodat a cent per hora i donés per bona cada presa, però amb l'encant que es va perdre en alguns dels seus rodatges en terres europees.
 |
 |
 |
 |
 |
