El crit de guerra que va deixar anar Pasqual Maragall el 2007 –«Vam fer els Jocs Olímpics, l'Estatut, i ara l'objectiu és l'Alzheimer»– es tornarà a sentir al setembre, al Festival de Cine de Sant Sebastià. El certamen acollirà la presentació de Bicicleta, Cullera, Poma, el documental que tracta de la malaltia que pateix l'expresident de la Generalitat i que en mostra les dues facetes: la científica i la humana. La pel·lícula, que es projectarà en la secció oficial fora de concurs, porta la firma de tota una autoritat en l'àmbit dels documentals: Carles Bosch, el veterà reporter de 30 minuts que va ser nominat a l'Oscar per Balseros (2002).
Imatges del documental sobre la lluita de Pasqual Maragall contra l'Alzheimer. FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL
L'expresident, en una consulta.
Pasqual Maragall balla amb la seva dona, Diana Garrigosa, al saló de casa seva, en un fotograma de la pel·lícula 'Bicicleta, Cullera, Poma'.
Informació publicada en la página 107 de la secció de Gente verano de l'edició impresa del dia 12 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
«Tinc la certesa que aquesta malaltia serà d'aquí 10 o 15 anys vencible i vençuda», continuava aquell crit de guerra que Maragall va expressar públicament després que li diagnostiquessin Alzheimer, l'octubre del 2007. Produïda per Cromosoma en col·laboració amb TV-3 i TVE, Bicicleta, Cullera, Poma recull la croada que el polític, la seva família i els metges mantenen contra una malaltia que pateixen actualment 25 milions de persones arreu del món i que només s'aconseguirà frenar mitjançant la investigació científica.
Durant dos anys, les càmeres de Bosch han seguit l'expresident, «un ésser humà excepcional i molt valent per la manera com ha afrontat la malaltia», va explicar ahir el director.
MOMENTS ÍNTIMS / Amb «intel·ligència, sinceritat i bon humor», segons Bosch, Maragall es va deixar retratar en el seu dia a dia. La pel·lícula mostra moments íntims, com un ball a casa amb la seva dona, Diana Garrigosa. A més dels testimonis en primera persona (inclosos els dels seus fills), hi ha imatges d'arxiu per recordar als espectadors l'altre Maragall. El que, per exemple, va triomfar amb els Jocs Olímpics.
Bicileta, Cullera, Poma arribarà als cines a l'octubre. Serà llavors quan el públic jutjarà la feina de Bosch, que assegura que l'objectiu no era fer un homenatge sinó un retrat, una pel·lícula «científica sense ser avorrida». De fet, les primeres imatges del film mostren un Maragall fart de la compassió que reclama que la cinta sigui «divertida i interessant». I útil també, és clar. Per això, part dels beneficis obtinguts a les sales aniran destinats a la lluita contra la malaltia a través de la Fundació Pasqual Maragall, entitat que ha col·laborat estretament amb el director per tirar endavant el projecte. «Una pel·lícula així només tens dret a fer-la si serveix per a alguna cosa», va conclure el realitzador.
Els que ja han tingut l'oportunitat de veure-la avancen que Bicicleta, Cullera, Poma és un relat «emotiu i valent». La seva producció confirma el bon moment creatiu que viu la no-ficció a Espanya. Ho demostren María y yo, de Félix Fernández de Castro; Son & Moon, de Manuel Huerga; Garbo, el espía, d'Edmon Roch; Anclados, de Carlota Nelson; i Cuchillo de palo, de Renate Costa.
 |
 |
 |
 |
 |
