Airbender, el último guerrero narra una odissea entre les nacions de l'Aigua, l'Aire, la Terra i el Foc. Un sol ésser humà, un nen, és capaç de dominar els quatre elements. És el seu projecte més comercial. ¿On és la seva veu?
Tràiler d''Airbender, el último guerrero'.
Night Shyamalan.
Informació publicada en la página 104 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 07 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Hi ha una faceta meva a la pel·lícula, encara que diferent. Hi ha temes propis dels meus treballs anteriors. Per exemple, els personatges, la naturalesa i el destí.
El film, basat en una sèrie d'animació creada el 2005 per Michael Dante DiMartino i Bryan Konietzko, està dedicat al públic més jove. ¿Això li ha fet rebaixar el nivell?
De cap manera. Jo havia de respectar el material base de la sèrie, però he intentat que evolucionés cap a una cosa més operística. Per exemple, la seqüència de la batalla a dins de l'onada. Imaginar com un xaval de 12 o 14 anys es mira aquesta mena d'escenes és magnífic per a mi.
Als EUA la taquilla li ha somrigut. La crítica no. ¿El preocupa?
Sempre hi ha d'haver alguna cosa negativa, i per mi, són els crítics. És com si volguessin formar part de la història i criden per veure si així ho aconsegueixen.
El van aclamar amb El sexto sentido, però després, amb La jove de l'aigua, va passar el contrari. ¿Se segueix posant nerviós davant una estrena?
Sí. I ho passo pitjor ara que amb la meva primera pel·lícula. El temps passa, però els nervis i l'angoixa segueixen. És una muntanya russa d'emocions. Però no vull que canviï, això. Si t'hi acomodes, significa que ja no és important per a tu.
Les seves filles són admiradores de la sèrie original. ¿Què opinen del film?
Que sóc l'ésser més magnífic de tots els temps (rialles). La meva dona m'odia perquè em diu que ella cuina i neteja cada dia, però les nostres filles pensen que sóc jo el fantàstic. Seriosament, van ser elles les que van fer que m'enamorés de la sèrie.
¿Dirigirà les altres dues pel·lícules de la trilogia?
Quan Paramount m'ho proposi, m'hi poso. De totes maneres, jo ho veig més com una història en tres parts abans que com a seqüeles. El que sí que em preocupa és que la història és cada vegada més fosca i els personatges, més qüestionables. I no hi ha tanta innocència infantil.
¿Les seves filles no les veuran, doncs?
És clar que sí, elles van creixent.
Vostè és un rara avis dins del món del cine. Viu amb la seva família a Fidadèlfia, lluny de Hollywood. ¿Com es porta amb els estudis? ¿Discuteix molt amb els executius?
Em sento bé a Hollywood, però més com un convidat. No hi estic arrelat, no estic realment en aquest sistema. A més, tampoc em coneixen gaire bé, només pel que llegeixen a la premsa. Reconec que m'agradaria que em deixessin fer tot el que tinc al cap.
El seu cine és extremadament personal. ¿Se sent director o autor?
Tinc aquesta dualitat, que és poc habitual als EUA. És una cosa semblant a la relació que té un escriptor amb els seus lectors. És el cas, per exemple, de Stephen King. Imaginem que dos germans s'estan barallant en una sèrie de televisió. El teleespectador veu l'escena i ja està. En el cine, si parlem des del punt de vista de l'autor, passa el contrari. La gent hi pensa i va més enllà. «¿Per què s'estan barallant aquests dos germans?», es pregunten. Aquest és el poder que et dóna la perspectiva d'autor.
Autor, sí. Però ha passat per l'adreçador del 3D.
Sí, però sóc de l'opinió que aquesta mena de tecnologia no funciona per a totes les pel·lícules. ¿Un thriller en 3D? No ho sé. Jo crec que és apropiat per a les històries èpiques i poc més. Si algú opta per veure una pel·lícula en 3D, sembla que està constantment reclamant que passi alguna cosa, i això no funciona, és forçar la màquina.
 |
 |
 |
 |
 |
