És tot un veterà a Pixar. Va ser muntador de Toy Story (1995), i va codirigir Toy Story 2 (1999) ¿entre altres títols¿, però fins a Toy Story 3 no havia assumit en solitari les tasques de direcció.
AP / KIRSTY WIGGLESWORTH
Informació publicada en la página 103 de la secció de (vacia) de l'edició impresa del dia 21 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
¿A Toy Story 3, Andy se'n va a la universitat i no sap què fer amb les joguines que el van acompanyar durant la infantesa. ¿Se'n recorda de quan a vostè li va passar el mateix?
¿No, perquè els estudis Pixar estan plens de gent que no es desfà de les seves joguines. ¡Mai!
¿¿Per què?
¿Perquè desfer-se'n és com menysprear el passat que ens va fer ser qui som. Les joguines van estimular la nostra imaginació més boja i irracional. Al llarg de Toy Story hem vist com Andy desenvolupava la seva creativitat gràcies a Woody, Buzz i companyia. Recordi-se'n de la seva pròpia infància, de com feia servir les joguines per inventar-se les històries més salvatgement inventives, que s'inspiraven en pel·lícules i sèries que havia vist però que les recreaven de forma totalment dadaista.
¿Troba a faltar ser un nen?
¿És clar. Crec que durant l'adolescència neix en tu un sentiment que persisteix per sempre: sents excitació per avançar cap a l'adultesa però no vols abandonar del tot la infantesa. A més a més, per treballar a Pixar molt sovint has de ser capaç d'escoltar el nen que portes dins. En aquest sentit sí que la saga Toy Story és una mica autobiogràfica per a tots nosaltres. No hem renunciat mai a aquesta fe infantil en què tot és possible. Per aconseguir-ho fan falta, això sí, centenars d'artistes i tècnics, uns quants milions de dòlars i quatre anys de feina constant.
¿Nou de les 10 primeres pel·lícules de Pixar eren històries originals, però ara han estrenat Toy Story 3 i, pròximament, arribaran les continuacions de Cars i de Monstruos S.A. ¿Se'ls estan acabant les idees?
¿No és això. Hollywood sovint recorre a segones parts amb l'únic objectiu de guanyar diners i reciclar idees, però a Pixar tornem als nostres personatges favorits perquè dintre de nosaltres segueixen vius.
¿Com ja va fer Wall-E (2008), Toy Story 3 critica la cultura de les deixalles, i ens recorda que els residus no desapareixen miraculosament quan el camió de les escombraries se'ls emporta. Però Pixar és responsable de part d'aquestes deixalles, per exemple en productes de màrqueting.
¿No hi estic d'acord, i crec que Toy Story és un exemple perfecte de la filosofia de l'estudi. Existeixen dos tipus d'objectes manufacturats, per un costat hi ha les escombraries i per l'altre les pertinences que dotem d'un valor emocional. Nosaltres pensem que hauríem de reduir dràsticament les primeres i augmentar les segones.
¿Una altra paradoxa: Toy Story reflecteix una certa nostàlgia per aquesta era en què els nens jugàvem amb ninos convencionals. Hi ha una crítica al món dels videojocs i les computadores, però Pixar encarna aquest món.
¿La nostra intenció és una altra. Els vincles que s'estableixen, o almenys se solien establir, entre un nen i les seves joguines reflecteixen molt bé els plaers que obtenim del nostre estil de vida materialista. Comprem béns inerts i els dotem d'ànima. Ens comprem cotxes, ens comprem ordinadors, ens comprem iPhones, i els professem una adoració diària. Hi ha un component de cobdícia adquisitiva però també de lleialtat. No crec que estiguem criticant el món modern.
¿Tant vostè com John Lasseter i Andrew Stanton van treballar en la primera entrega de Toy Story i ho han tornat a fer en la que és la tercera. Han envellit amb aquestes joguines. ¿El tancament de la trilogia Toy Story significa el final d'una era per a Pixar?
¿És probable. Andrew està rodant John Carter of Mars, que serà la primera pel·lícula d'acció real de l'estudi, i el 2012 estrenarem Brave, que serà la primera pel·lícula de Pixar dirigida per una dona, Brenda Chapman. Pixar està entrant en una nova generació. Estem impacients per veure'n els resultats.
 |
 |
 |
 |
 |
