Música, veu i gest en essència. Despullats. Sense il·luminació ni decorats. Sempre amb la idea de reduir els elements artificials al màxim. Sota aquests criteris es mou En atendant ('Esperant' en francès antic, d'aquí ve que hi falti una t), l'última proposta de la coreògrafa belga Anne Teresa de Keersmaeker, l'ànima de la companyia Rosas, considerada una de les creadores més impactants i revolucionàries de la dansa contemporània. Vuit ballarins, cinc homes i tres dones, ballaran avui i demà al ritme pausat de quatre músics que interpretaran músiques del segle XIV a l'amfiteatre del Grec a partir de les vuit del vespre. Ho faran durant poc menys de dues hores. Fins que els seus cossos es difuminin amb l'arribada del crepuscle.
La coreògrafa Anne Teresa de Keersmaeker.
Informació publicada en la página 54 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 19 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Barcelona serà la segona, i última parada a l'aire lliure, d'un espectacle acabat d'aterrar del festival d'Avinyó, on s'ha representat amb èxit durant una setmana. Producció de la companyia Rosas, l'origen d'En atendant, la balada de Filippo de Caserta (un compositor italià del segle XIV) que forma part de l'espectacle a què també dóna títol, se situa en l'interès de la coreògrafa per l'ars subtilior. Aquesta música polifònica, de gran complexitat i alt nivell intel·lectual, es va desenvolupar a la segona meitat del segle XIV, uns anys d'enorme agitació pel cisma d'Occident, i es va implantar en cercles refinats del sud de França i del nord d'Espanya i Itàlia. El terme ars subtilior no va ser encunyat en el món de la música fins al 1960.
«Sempre he tingut una gran fascinació per la música polifònica francoflamenca dels segles X al XV», va explicar ahir a la tarda De Keersmaeker en un hotel de Barcelona, molt pròxim al Grec, abans d'anar a fer les primeres proves a l'amfiteatre. La sonoritat de l'espai de Montjuïc, molt més gran que l'apartat claustre on s'ha representat a Avinyó, centrava les seves preocupacions per la seva idea de no fer servir cap tipus d'amplificació.
TEMPS CONVULSOS / La fascinació per la música polifònica del seu país la va portar fins a l'ars subtilior, cap a les composicions prerenaixentistes i renaixentistes. «A més a més va sorgir en una època en què Europa acabava de sortir de la guerra dels cent anys i en què la pesta havia acabat amb una gran part de la població. Hi havia una enorme crisi social, econòmica, política i cultural. Sobre aquest desastre es va edificar una música com l'ars subtilior», va comentar la coreògrafa. Temps de commoció i convulsió que adquireixen una especial significació en els nostres dies. «Volem parlar de la humanitat i la mortalitat a través de la dansa».
La coreografia d'En atendant també vol ser un contrapès a aquests dies «d'increïbles avanços en el camp de la tecnologia», segons l'artista belga, a partir de «la lentitud i la simplicitat». Lentitud que es manifesta, per exemple, en el tempo de l'espectacle marcat per la posta del sol. En la seva recerca constant de l'íntima relació entre la dansa i la música, De Keersmaeker ha arribat a aquesta quietud, plena de constants silencis, després d'anteriors espectacles en què ha utilitzat músiques tan variades com les de Bach, The Beatles i Mahler. «Era difícil trobar una línia després d'haver treballat amb una música tan bonica com la de Bach. Abans no havia fet servir mai peces anteriors a Verdi i per aquí vaig trobar el camí», va comentar. De la mateixa manera, va recordar el seu interès per la música romàntica de Schumann, Schubert o Brahms, compositors que tampoc ha coreografiat.
CANVI D'INTENCIONS / La complexitat de la proposta d'En atendant va portar De Keersmaeker a renunciar a la seva idea inicial de ser una de les ballarines. «Ho vaig descartar al veure que no podia estar a dins i a fora al mateix temps». Quatre mesos d'assajos van posar a punt la coreografia i van servir a més per treballar amb il·luminació artificial, la que utilitzaran després de la seva nova presentació en una ciutat que ha vist nombroses propostes de la coreògrafa belga.
De Keersmaeker, que prepara el seu debut a l'Òpera de París i també una retrospectiva de la seva carrera, recordava així ahir els llunyans temps del seu debut barceloní al Teatre Condal, a mitjans dels anys 80, quan encara no existien ni el Mercat de les Flors ni el Lliure de Montjuïc, els seus escenaris habituals dels últims anys a Barcelona.
 |
 |
 |
 |
 |
