–Al principi de la pel·lícula no resulta fàcil sentir simpatia pel seu personatge...
L'actriu Brenda Blethyn.
Informació publicada en la página 112 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 16 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
–Sí, és lògic, perquè la seva conducta és una mica racista. Acaba de descobrir que la seva filla portava un tipus de vida diferent del que ella es pensava, que vivia envoltada de musulmans. I els atemptats que potser l'han matat van ser perpetrats per extremistes islàmics, així que al penetrar en el món de la nena se sent totalment alienada.
–¿La seva participació en el film li va permetre entendre millor els atemptats del 7 de juliol?
–Em va fer pensar més profundament en l'angoixa que va assolar tantes famílies. Les víctimes eren gent corrent, que va agafar el metro o l'autobús per anar a treballar, i de sobte... Tots sabem què és perdre un ésser estimat, però, ¿perdre'l així, en un assassinat? La ràbia i el dolor són inimaginables.
–¿Vostè era a Londres el dia dels atemptats?
–No, però havia de tornar a Londres aquell mateix dia. Vaig trucar al meu company per informar-lo de la meva arribada i em va dir: «¿És que no te n'has assabentat? ¡No vinguis a Londres!» Llavors vaig encendre la tele i ho vaig veure. No m'ho podia creure. Sobretot, vaig témer que hi pogués haver més explosions.
–Hollywood ha explicat moltes històries sobre l'11-S. ¿Vostè per què creu que no es fan pel·lícules britàniques sobre el 7-J?
–¿I quin tipus de pel·lícula has de fer? ¿Una amb molts efectes especials i violins de fons per emfatitzar el drama? Això seria obscè. De fet, moltes pel·lícules sobre l'11-S ho són. Cal una mica de sensibilitat, i crec que London River en té. No és una pel·lícula política, sinó que parla de la unió i de l'entesa de dues persones de diferents cultures i religions. És molt humana.
 |
 |
 |
 |
 |
