El diàleg entre Orient i Occident arriba aquesta nit al Teatre Grec amb el concert dedicat a la música del pròsper imperi otomà del segle XVII que dirigeix Jordi Savall, al capdavant de la formació Hespèrion XXI. Ell i la seva dona, la soprano Montserrat Figueras, integren el conjunt de 17 músics –espanyols, armenis, turcs, búlgars, grecs i israelians– que redescobreixen obres extretes d'El llibre de la ciència de la música, una important recopilació realitzada per Dimitrie Cantemir (1673-1723).
El cèlebre violagambista català Jordi Savall, al costat de la seva dona, la soprano Montserrat Figueras, a l'estudi de casa seva uns dies abans del concert. JOSEP GARCIA
Informació publicada en la página 54 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 12 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
«A Turquia, la publicació del disc ha produït un gran debat entre els partidaris de tocar aquestes músiques com les interpretem nosaltres i els tradicionalistes», explica Savall, que sempre ha estat interessat a descobrir al públic d'avui músiques d'altres èpoques. La diferència radica en el ritme que la seva versió imprimeix a les obres, que és molt més viu del que és habitual. «La música del poble, com les folies i les xacones, per exemple, estaven plenes de ritme. No obstant, a l'arribar a la cort es van calmar i es van convertir en músiques més pomposes».
Savall ha volgut recuperar el vigor original de les peces populars recollides per Cantemir. Al cap i a la fi, cadascú és lliure d'interpretar la tradició perquè la tradició es modifica amb el temps. No és el mateix la del segle XIX que la del 1690.
«No hi ha gravacions del segle XVII, però tots els testimonis que tenim parlen de músiques plenes de vida i d'emoció».
Montserrat Figueras, que entrellaçarà cançons sefardites i armènies entre els temes instrumentals de la cort otomana, ho confirma. Les peces que cantarà aquesta nit estan tenyides de sons d'altres cultures. Molts sefardites es van ins-
tal·lar a Istanbul i Esmirna després de la seva expulsió d'Espanya. «La música d'aquests pobles és bellíssima. No hi ha res superflu. Són cançons que abracen tots els cicles de la vida», diu Figueras, que va decidir fer-se cantant després d'escoltar aquesta música en veu de l'aclamada soprano Victòria dels Àngels. «Ella em va obrir els ulls i les orelles. Em va fascinar», recorda la musa de Jordi Savall.
El primer disc que van gravar ella i Savall amb Hespèrion XXI, el 1974, era un doble àlbum amb músiques cristianes i jueves de tradició oral. «En aquella època es considerava que era música d'un altre nivell, però el fet és que vam voler afirmar la seva gran importància perquè tenen una enorme càrrega emocional i una bellesa essencial», comenta Savall. «Són músiques que han ajudat la gent a sobreviure; que és una característica de tota música tradicional, ja sigui sefardita, irlandesa, armènia o catalana. Són músiques que concentren l'ànima i la identitat d'un poble».
RIQUESA SONORA / La música oriental posseeix una riquesa rítmica i tímbrica abassegadora. «La música otomana té més notes i uns ritmes fora del que és habitual», explica, fascinat, Savall, per qui el disc sobre El llibre de la ciència i de la música és una primera presa de contacte amb un món que seguirà explorant. «Ens ha obert la porta d'un espai immens». Un espai que ja no existeix en el món actual. «Estem envoltats de televisions i ràdios, envaïts per la informació, en un mar de coses supèrflues», reconeix el violagambista. «Abans, el silenci obligava a crear o cantar junts. Això s'ha perdut».
Superada la manifestació contra la sentència de l'Estatut i la final del Mundial, el seu concert serà un bàlsam. «Si els polítics i la societat donessin més espai a la música i a l'art, hi hauria més possibilitats d'entendre's. La música requereix pau interior, escoltar i respectar l'altre. Això es troba a faltar en la vida quotidiana i en la política, on hi ha una lluita ferotge».
 |
 |
 |
 |
 |
