Ja no és una percepció romàntica, sinó una realitat. Els discos de vinil tornen a ser reclamats pel públic. Més enllà del resistent mercat de segona mà o de les reedicions de clàssics, les discogràfiques estan tornant a publicar les seves novetats en els dos formats i el comprador torna a tenir aquell dubte que va aparèixer el 1985: ¿el compro en CD o en vinil? Un quart de segle després la pregunta és la mateixa, però amb una diferència substancial: avui el vinil és el producte elegant, l'objecte de luxe, la inversió de futur.
Novetats discogràfiques editades en vinil. FRANCESC CASALS
Novetats discogràfiques editades en vinil. FRANCESC CASALS
Informació publicada en la página 62 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 05 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
En una indústria pràcticament enfonsada com la discogràfica, els encarregats de botigues especialitzades observen amb sorpresa i entusiasme com es constata la tendència dia a dia: «Gent que els anys 90 només comprava CD ara es passa al vinil», explica Oriol Valls, de la barcelonina CD-Drome. Juan Vitoria, de Discos Amsterdam (a València), fins i tot detecta l'aparició d'«un públic molt jove que ha descobert que tenir centenars de cançons baixades d'internet és no tenir res i prefereix tenir alguna cosa original, preferiblement vinil». Per a aquesta nova generació de consumidors, el vinil és un format ¡nou!
XIFRES SIGNIFICATIVES / Les xifres, tot i que en un context de caiguda continuada de la venda de música, són significatives. A CD-Drome, la venda de vinils ja és més del 40% de la facturació mensual. Els mateixos números fa Amsterdam. I també a les grans superfícies el vinil guanya públic, tot i que més discretament. Ben just si és el 2,5% de les seves vendes en música a FNAC-Triangle (fa un any era de l'1,3%), però en una època de caiguda anual de les vendes del 15%, la del vinil ha crescut el 21% el primer semestre del 2010. Aquesta és la seva única alegria.
El vinil sempre atrau més el públic especialitzat. Si en una petita botiga l'últim d'Animal Collective o Yo La Tengo ven tantes còpies en vinil com en CD, a FNAC el nou de Vampire Weekend despatxa només el 10% de vinils; i és un èxit. El supervendes en vinil de FNAC-Triangle és l'últim de Bunbury. Només allà n'han venut un centenar d'unitats. Sona a xavalla, però recordem que venent 200 exemplars a tot Espanya en una setmana ja se surt als rànquings.
La paradoxa és que, encara que l'auge del vinil hagi estat tímid i sostingut els últims tres anys, la indústria encara no està capacitada per atendre la demanda. De sortida, alguna novetat ja ven més vinils que CD, però quan la tirada de vinil s'esgota, no se'n fa segona edició, o sigui que el públic l'ha de reservar; si no, no tindrà més remei que comprar-se el CD. «Hi ha més demanda que oferta», afirma Valls.
Els anys 90, quan el CD va enfonsar el vinil, les fàbriques de premsat van sobreviure gràcies als encàrrecs de segells d'electrònica. Però, quan va arribar l'mp3 i els softwares que permeten al discjòquei punxar música amb ordinador, van tancar les poques que havien resistit el cop del CD. El 2007 va caure l'última que hi havia a Espanya. A Europa ja no en queden més de 10, però ara van desbordades d'encàrrecs. En algun cas tarden quatre mesos a servir demandes que abans atenien en 15 dies.
EL 'MAXI' HA MORT / Kankana és una empresa malaguenya que gestiona la fabricació de vinils amb una fàbrica txeca. Va obrir el 2002 i premsava maxis de techno; 30.000 a l'any. El 2009 ja en va gestionar la fabricació de 200.000. El 90% eren de pop-rock, ja que el maxi d'electrònica gairebé ha mort. Aquests dies ultimen l'edició en vinil de tots els discos de Los Planetas i observen com la fàbrica francesa MPO obre una filial a Madrid. Encara més significatiu: acaba d'obrir una fàbrica a Bèlgica.
Multinacionals, segells indies i artistes autoeditats s'animen cada cop més a publicar en els dos formats. A les primeres, el vinil no els dóna diners, però sí presència. A Warner i Universal pot suposar un 5% de les vendes de cada referència, però U2, Bosé, Tom Petty, Rosendo o Portishead van llançar els seus nous discos en vinil. A la distribuïdora independent Nuevos Medios ja hi ha vinil del 40% de referències amb què treballen i a Popstock el vinil és el 5% de la seva facturació global. Però grups com Los Punsetes ja estan venent un vinil per cada dos CD.
Avui hi ha grups que només editen en l'antic format i prescindeixen del CD perquè ofereixen les seves cançons en descàrrega gratuïta per internet o mitjançant un cupó de regal inclòs al vinil. Sembla que l'mp3 està matant el CD i, en un estrany rebot, ressuscita el vinil.
 |
 |
 |
 |
 |
