Nando Salvà
Al capdavant de l'Acadèmia, Álex de la Iglesia ha rentat la cara al cine espanyol. Va organitzar la millor gala dels Goya que es recorda i va orquestrar l'esperada reconciliació d'Almodóvar amb l'òrgan que presideix, i durant el seu mandat el nostre cine ha viscut un any gloriós –més de 100 milions a la taquilla–. Però també ha estat un període enormement convuls. L'ordre ministerial redactada per Cultura per regular com es reparteixen els diners del cine va provocar una guerra. El col·lectiu Cineastes contra l'Ordre es va queixar davant Brussel·les que el text vulnerava la legislació europea, així que les ajudes van ser bloquejades, provisionalment. Durant el procés, De la Iglesia va recolzar el ministeri i va culpar el seus col·legues. Ara el ministeri el guardona. ¿És un favor tornat, un pagament?
Informació publicada en la página 66 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 03 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Potser, però, sobretot, és reconèixer la persona que ha dignificat el nostre cine de gènere i ha modernitzat la nostra indústria. Preguntin a Amenábar, a Balagueró, a Bayona… Tots citen De la Inglesia com a influència. Mereix aquest premi.
 |
 |
 |
 |
 |
