la gran imatge del cine espanyol dels últims mesos no és un fotograma d'una pel·lícula, sinó un sensacional cop d'efecte durant la gala dels premis Goya. Així ho va tornar a recordar ahir, d'alguna manera, el jurat del Premio Nacional de Cinematografía 2010, que concedeix el Ministeri de Cultura a la tasca professional més destacada de l'any anterior. Aquesta valoració i els 30.000 euros del premi van recaure en Álex de la Iglesia, un dels protagonistes d'aquest cop d'efecte. L'altre va ser Pedro Almodóvar.
Álex de la Iglesia, durant una sessió fotogràfica per a aquest diari el març del 2009. ARXIU / JUAN MANUEL PRATS
Informació publicada en la página 66 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 03 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
El director manxec va tornar a l'Acadèmia, després d'anys de divorci amb la institució, per participar en els Goya. I hi va accedir davant la insistència, gairebé extenuant, de De la Iglesia. Aquest va aconseguir convèncer el seu col·lega manxec que oblidés les picabaralles passades i donés brillantor a la festa entregant el premi de millor pel·lícula a Celda 211. La imatge va ser tan impactant que la gala gairebé es recordarà més per aquest gest que pel film de Daniel Monzón.
TRAJECTÒRIA INNOVADORA / L'últim argument de la decisió feta pública ahir és, en aquest sentit, definitiu. Destaca, del guardonat, «la clara tasca a favor del consens i de l'acostament entre tots els que formen part del cine espanyol, i d'aquests amb la societat». El jurat, que presideix el director general de l'Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals Ignasi Guardans, també va tenir en compte en la distinció «la inqüestionable trajectòria professional, innovadora i transgressora, i el seu paper al capdavant de l'Acadèmia».
De la Iglesia, que succeeix en l'historial del premi l'actriu Maribel Verdú, es va mostrar molt sorprès. «Objectivament em sento avergonyit perquè, almenys, em vénen al cap cinc persones que s'ho mereixen més que jo. En principi em sembla prematur perquè m'agafa a la meitat del partit de la meva carrera», diu el director (Bilbao, 1965). «Em sento feliç i orgullós perquè és un honor increïble. Ho agraeixo de forma infinita», afegeix un cineasta que situa entre les seves referències el mateix Almodóvar i Fernando Trueba.
El premiat acaba de rodar Balada triste de trompeta. La que és la seva primera pel·lícula des de Los crímenes de Oxford (2007) es presenta com una comèdia ambientada en l'època franquista i amb un repartiment ple de companys de viatge en altres films de la seva carrera: Santiago Segura, ja present en la impactant El día de la bestia (1995); Carmen Maura, protagonista de La comunidad (2000); San-cho Gracia, de 800 balas (2002), i Terele Pávez, una altra integrant del repartiment de La comunidad. Manuel Tejada i José Luis Segura, en el paper de l'almirall Carrero Blanco, també formen part de l'elenc.
ETAPA TELEVISIVA / El film arriba després del pas de De la Iglesia per la tele amb Plutón B.R.B. Nero. Aquesta sitcom, emesa per La 2 i que es desenvolupava en una nau especial, era una espècie de retorn als orígens ja que seguia la línia d'Acción mutante (1993), el film que va significar el seu salt a la fama.
 |
 |
 |
 |
 |
