Aquesta és una setmana tranquil·la pel que fa a estrenes. A l'espera de les teòriques bombes de l'estiu, pocs films presenten la seva candidatura a la taquilla, i quatre d'ells (Madres & hijas, Mujeres de El Cairo, El secreto de la última luna i La boda de mi familia) ho fan irremeiablement sota l'efecte del cinquè, la nova entrega de la saga Crepuscle, Eclipse, estrenada dimecres passat.
Annette Bening (esquerra), en una imatge de 'Madres & hijas', el nou film del fill de Gabriel García Márquez.
Un fotograma de 'Mujeres de El Cairo', de Yusri Nasrallah.
Informació publicada en la página 58 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 02 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Madres & hijas ve reforçada pel seu excel·lent repartiment femení, una actriu a la tardor de la seva carrera (Annette Bening), una de les noves estrelles ja confirmades de Hollywood (Naomi Watts) i una gairebé acabada d'arribar (Kerry Washington). Les tres es posen al servei de Rodrigo García, cineasta que ha preferit presentar les seves credencials amb la solvència dels seus films sobre històries creuades abans que apel·lant a la notorietat del seu cognom: és fill de Gabriel García Márquez, però sobretot és conegut en el mitjà per haver dirigit episodis d'algunes de les telesèries més notables dels últims temps, com Los Soprano, A dos metros bajo tierra, Carnivàle, Big love i En terapia, i haver participat també en una altra que no va funcionar comercialment, Seis grados, l'única patacada catòdica de J.J. Abrams.
Amb aquest bagatge, i el de les seves dues primeres pel·lícules, Cosas que diría con solo mirarla (2000) i Nueve vidas (2005), centrades en els avatars de diversos personatge femenins i servides per un notori elenc d'actrius còmplices amb l'estil de García (Glenn Close, Holly Hunter, Robin Wright, Elpidia Carrillo, Calista Flockhart, Cameron Diaz, Amy Brenneman, Kathy Baker), el director de Madres & hijas pot prescindir, de moment, de recordar-nos que és fill de qui escrivís La tardor del patriarca. Amb tot, Madres & filles no és la seva millor pel·lícula, encara que el plantejament sigui el que tan bons resultats li havia donat fins ara.
Les peripècies entrecreuades d'una mare que va donar en adopció la seva filla; una executiva que utilitza els homes com vol fins que queda embarassada, i una noia que no pot tenir fills i decideix adoptar-ne un funcionen independentment fins que el guió decideix, de manera una mica forçada, creuar-les entre si. Hi ha personatges masculins d'un cert relleu, interpretats per Samuel L. Jackson i Jimmy Smits, i una quarta figura femenina que té molt més pes específic, el d'una monja que és clau en la resolució de les històries.
DRAMES DE DONES / Amb l'excepció de Crepúsculo: Eclipse, tercera entrega de l'exitosa sèrie cinematogràfica iniciada amb Crepuscle i prolongada amb Lluna nova, on el protagonisme torna a quedar repartit entre adolescents d'allò més variat –nois i noies mortals a punt de graduar-se, vampirs i licantrops amb bon presència–,
aquesta setmana és sens dubte la dels repartiments femenins i els drames de dones. Mujeres de El Cairo, del cineasta egipci Yusri Nasrallah, comparteix amb Madres & hijas aquest exclusiu to d'emocions i sentiments femenins. Però en aquest cas no hi ha mares que es debaten per una maternitat mal entesa ni dones que no poden tenir fills, sinó històries captades de la dura realitat del Caire actual en què es mostren les experiències viscudes per tota mena de dones, des de les que viuen als barris més mísers fins a les que formen part de l'alta burgesia de la ciutat.
El transsumpte polític del film de Nasrallah no té cap mena de sentit a La boda de la mi familia, una comèdia romàntica firmada per Rick Famuyiva en què el protagonisme queda més repartit entre els dos sexes. Com anuncia el seu títol, no es tracta dels avatars d'una jove parella a punt de casar-se sinó de les bregues que s'organitzen amb les seves dues respectives famílies, en especial els respectius pares, dos homes incapaços de comprendre que ara ja no són el centre d'atenció. Forest Whitaker, actor que va cotitzar i ara està en hores baixes, encarna un dels irats pares.
 |
 |
 |
 |
 |
