Un dia després de l'aprovació de la llei del cine pel Parlament de Catalunya, representants del sector han criticat amb duresa aquest migdia a Barcelona el contingut d'una llei que obliga a doblar o subtitular en català el 50% de les pel·lícules estrangeres. Luis Hernández de Carlos, president de la federació de distribuïdors (FEDICINE), ha afirmat que la llei provocarà que les grans companyies de Hollywood, les més importants, redueixin el número de pel·lícules seves a Catalunya de manera considerable. "I les que arribin, molt em temo que seran en versió original, sense subtítols". Hernández creu que serà així perquè es guien per criteris estrictament comercials, "i el primer perjudicat serà l'espectador". El president dels distribuïdors justifica l'actitud de les companyies dels EUA pel precedent que suposaria per a les altres llengües de l'estat espanyol. "Amb tot el respecte per al poble i la llengua catalans, seria un disbarat doblar les pel·lícules a quatre llengües".
Camilo Tarrazón, president del gremi d'exhibidors de Catalunya, ha acompanyat el president de FEDICINE en una convocatòria de premsa en què han lamentat una llei de caràcter "electoralista" que suposa una amenaça per a la supervivència del sector a Catalunya, encara que han descartat una vaga de cines com la del passat 1 de febrer. "Amb aquesta llei ens trobem amb un mercat intervingut", ha afirmat Tarrazón, que recorda que la Unió Europea i l'Organització Mundial de Comerç han comunicat a la Generalitat la seva inquietud pel contingut de la normativa, sense que hi hagi hagut resposta des del Govern.
Hernández de Carlos ha anunciat que els distribuïdors trencaran el pacte de cavallers que van realitzar fa 12 anys amb el Govern de Jordi Pujol, que suposava en l'actualitat que unes 35 pel·lícules, preferentment destinades al públic familiar, es doblaven al català. "Ens hem arribat a plantejar que la nova entrega de Harry Potter no fos en català, però sí que es doblarà. No pretenem la confrontació; tenim voluntat d'arribar a un acord", ha sentenciat. Però el nou escenari sí que pot fer que en aquest 2010 no es compleixi ja aquesta xifra de 35, cosa que podria tenir conseqüències immediates al Nadal, l'època de més consum de cine.
Falta de diàleg
Els dos responsables de la patronal lamenten també la falta de diàleg per arribar a una llei de consens i recorden que des de la conselleria de Cultura no s'ha tingut en compte la seva alternativa a la nova llei. Aquesta proposta inclou la creació d'una xarxa de cines en català amb 53 pantalles tot l'any repartides per tot el territori, amb un abast situat al voltant dels dos milions d'espectadors. Aquesta alternativa i el procés de digitalització de les sales, que facilita la diversitat lingüística, significaria, en la seva opinió, un augment progressiu de cine en català sense posar en perill un sector amb 2.000 llocs de treball directes i 25.000 d'indirectes. "En quatre d'anys aplicació, la nostra proposta podria oferir més que aquesta llei del cine", ha subratllat Tarrazón.
Tant Hernández de Carlos com Tarrazón s'han mostrat convençuts que aquesta llei ha nascut "morta perquè és una llei de política lingüística i no de cine " i amb unes presses que només expliquen les eleccions de la tardor a Catalunya. I també s'han manifestat convençuts que el nou govern haurà de canviar, pels dictàmens de la UE i de l'OMC, una llei que haurà de començar a aplicar-se l'1 de gener del 2011.
 |
 |
 |
 |
 |
